Fa molts anys, ningú hauria dit que l’ésser humà aconseguiria crear una màquina que aprèn i pren decisions, tal com ho fem nosaltres mateixos. O potser sí que hi havíem pensat en més d’una ocasió, quan vèiem alguna d’aquelles pel·lícules que exploren el més enllà. Entre els lectors més cinèfils, probablement n’hi ha algun que recordi Blade Runner, pel·lícula del 1982 que ja tractava d’androides amb intel·ligència artificial. Quina bestiesa, oi? Doncs ja ho veieu, no ha trigat gaire a arribar. El fet de poder analitzar i processar grans quantitats de dades ens permet identificar patrons en el comportament i preferències de les persones, aprendre dels seus perfils i sentiments. Però el més important és reflexionar sobre com s’utilitza. Parlem de la privacitat i la manipulació de la informació, i això comporta implicacions ètiques i socials. Generar imatges, escenaris de videojocs, música, vídeos, art, textos, sons i, fins i tot, converses ja no és cap dificultat. De segur que millora la interacció entre les persones i les màquines. Però és això el que volem? Potser sí que l’evolució tecnològica ens ajudarà, finalment, a un retorn del contacte físic entre les persones. Passa el mateix a les xarxes socials com Twitter. Però usem Twitter correctament i amb seguretat? La intel·ligència artificial és emprada en aquest entorn per analitzar comportaments dels usuaris, identificar i filtrar continguts, analitzar sentiments, recopilar i analitzar dades i per segmentar la població i oferir publicitat més personalitzada. Ho saben tot de nosaltres? Però també, com he pogut comprovar aquests dies, pot identificar perfils falsos i comptes automatitzats (anomenats bots) amb certa celeritat i precisió. Dins el món empresarial ja es percep com una eina molt eficaç i eficient. Dit així, sembla el somni de qualsevol empresari. La major part del temps que actualment es dedica a analitzar dades, redactar un document, corregir desviacions de prototips, millorar la productivitat i una llarga llista de tasques, això ho farà la intel·ligència artificial. Esperem que això obri un gran ventall d’oportunitats, de noves experiències i de nous camins encara per explorar. El cert és que la capacitat dels humans de ser perfectament imperfectes és el que ens continuarà fent necessaris.