Dones, noies, nenes

Fa anys que compro productes de la terra i per a la terra en una botiga de les Preses. En soc client perquè tenen de tot, grans qualitats i un tarannà especialment amable envers la parròquia. Ja fa temps vaig escriure que les noies que hi despatxen són model d’eficàcia i simpatia, amables, atentes, coneixen bé l’ofici i s’hi apliquen amb ganes. A les consultes sobre qualsevol article dels que venen, sempre responen amb tot encert. Però resulta que ara, des d’aquest estiu passat, a la botiga hi ha una nova ona de simpatia i bon servei, que ve a millorar encara més la gestió comercial de la casa. No hi ha estrelles Michelin per a botigues de poble, però a la de les Preses n’hi donaria quatre: una per a cada noia. Ben mirat, en el camp de serveis i atenció de cara a la gent, en molts oficis i ocupacions, les noies i dones hi demostren un toc especial delicat, afectuós, i cada dia n’hi ha més. Veuran: abans d’anar a les Preses, passo a fer benzina a les Planes, una noia m’engega la bomba de combustible i em cobra els quaranta euros. A l’hospital d’Olot, tot són damisel·les: només veig un home empenyent una cadira de rodes pel gran vestíbul de recepció. A la llibreria Drac d’Olot, una senyoreta aconsella i despatxa darrere el taulell. No trobo el que buscava i faig cap a la biblioteca: a recepció, dues noies atenen clients i lectors. Anem a comprar coca al carrer de Sant Rafel: tres senyores tallen, pesen, emboliquen i cobren. Em quedo cinc minuts dins el cotxe en una zona blava, esperant la Carme, que és a comprar fil aquí mateix: una dona amb uniforme em diu que o pago el tiquet o me’n vaig de seguida. De tornada, dinar al Vertisol, on tot són noies: la que pren les comandes i les que serveixen. Arribat al poble, vaig al dispensari: una noia darrere la taquilla de recepció, dues infermeres i una doctora. Després, cap a la farmàcia amb les receptes: dues noies expenent col·liris, xarops i píndoles, informant sobre malures, dolors i molèsties. A la pastisseria de la plaça a comprar pa: hi ha dues noies despatxant. He sentit dir que les nenes del Barcelona que juguen a futbol, a les Espanyes i al món, ho guanyen tot i de sobres. Al vespre hi havia futbol, Barça i Madrid. El Barça jugava a casa i va perdre per un a dos. Tot eren homes.