Doncs sembla que no hem après res

Agafo un catàleg de joguines i observo, ja a la primera pàgina, que entre les ofertes hi ha un joc de futbol. A la capsa, la imatge de dos nens i un jugador adult. Mira que els dissenyadors tenien tres oportunitats per colar-hi una noia, o una dona, però ni així. A la pàgina del costat, la nena simula ser doctora –almenys no s’han despistat i l’han dibuixat planxant– i el nen, mecànic. Només hi ha dissenyadores de joies o de perfums, però “el laboratori de la caca”, com sona a murri, el manipulen els nens. Que a les nenes les hem d’ensenyar a ser fines, per l’amor de Déu. Avanço i passo pàgines. Les de nines són de color rosa, si volen una mica més descolorit del que estàvem habituats. El bàsquet, en una cistella per a bebès, el practica un nen. En volen més exemples? La col·lecció inspirada en el personatge de la Minnie ens serveix un tocador, una capsa de pintaungles i, no hi podia faltar, una cuina. Per despistar una mica, a la plana de nines hi ha un nen bressolant-ne una. La Nancy passa un dia a la perruqueria, o al saló de bellesa, o es pentina una supermelena, mentre la Barbie, en lloc d’aprofitar el filó d’una pel·lícula que a priori trencava estereotips, és ballarina, o dissenyadora de moda. A la pàgina següent saltem al color blau. És el torn dels robots, els cotxes de construcció, les grues, els dinosaures... Un altre clàssic dels Reis Mags: els Playmobils. El nen juga a futbol, és pirata o rescata persones d’un incendi. La nena pren el sol, que sabem que les dones acostumem a tocar-nos la figa mentre ells treballen. Podria seguir però m’estic posant de mala bava, perquè ja no és només que no haguem après res, és que darrere aquestes decisions hi deu haver estudis de mercat que indiquen que tot això és el que encara demana molta gent.