Units a la unió

La nostra “Bústia” ha publicat una carta de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat que critica un paràgraf del meu llibre Imatges de Catalunya i Illes Balears. Excuseu-me que el reprodueixi: “No fa molts anys, el Baix Llobregat era l’horta de Barcelona. Encara produeix, i força, perquè és un terreny de molt rendiment, però és possible que les hortalisses, els préssecs i les prunes, els melons, les cireres i els albercocs del Llobregat es converteixin aviat en un record, o en un luxe com més va més difícil de satisfer, i més car.”

Els amics de la Unió de Pagesos consideren que és una visió superficial i desafortunada. Aquestes objeccions apareixen sempre quan es parla de Catalunya en un llibre de text reduït: tenim una tendència a jutjar el llibre no pas en funció d’allò que s’ha proposat, dins els seus límits, sinó en funció de com voldríem que s’hagués planejat, que vol dir d’acord amb els nostres problemes, preocupacions, etc. He d’admetre, doncs, que tota visió del Baix Llobregat que jo pugui donar en vint ratlles, havent de parlar de les ciutats, l’emigració, la indústria, l’agricultura, etc., és forçosament superficial. Teniu tota la raó. La gent del Vallès també em podria dir que no hi analitzo els problemes actuals de la indústria tèxtil.

Quant al fet que el meu resum sigui desafortunat, bé m’he de defensar, sobretot perquè la meva visió pessimista de l’agricultura al Baix Llobregat coincideix amb la visió de la mateixa Unió de Pagesos, que ha organitzat una campanya Salvem el Pla del Baix Llobregat i vol convertir-lo en Zona Agrícola Protegida. Els amics de la Unió em diuen que “no sigui futurista i que baixi a la realitat actual”. ¿Podria fer-ho millor que utilitzant textos de la Unió de Pagesos? La seva campanya denuncia que hi ha un procés de destrucció de les terres agrícoles del Baix Llobregat; que en molts casos es venen els camps per ésser destinats a d’altres usos; que les zones de serveis i equipaments han d’ocupar els terrenys menys productius, i no les terres més fèrtils; que cal procedir a l’expropiació de les terres que no rendeixin tot el que podrien si s’hi apliqués el nivell de mecanització i conreu propi del Baix Llobregat; que cal controlar i fixar els cabals màxims d’extracció d’aigües subterrànies…

Quan jo avisava que és possible que els productes agrícoles del Baix Llobregat es converteixin en un record, tinc la impressió que denunciava el mateix que denuncia la Unió de Pagesos: “hi ha una destrucció sistemàtica de la qualitat de vida, amb les grans aglomeracions urbanes mancades de tota previsió, la creació de grans centres industrials incontrolats, l’especulació del terreny”… “Amb l’explotació de la sorra freàtica comença una de les destruccions ecològiques més importants, que s’inicia amb el malbaratament dels camps de conreu”… “Augmenten les malalties dels arbres i plantes, la dessecació de les terres”… Penso, doncs, que el meu plany no anava pas tan desencaminat com això, i l’haurien trobat oportú si hi hagués afegit que la Unió de Pagesos lluitava meritòriament contra el procés destructiu.

Quan volem protegir una cosa és que la creiem amenaçada, i jo faig costat a la Unió de Pagesos del Baix Llobregat a favor de la declaració de “Zona Agrícola Protegida”. Per tal d’evitar, insisteixo, que els préssecs i les escaroles es converteixin en un record.