El triomf dels gurus de l’alimentació

Ens preocupem per menjar de manera saludable però ens entaforen pels ulls un ampli ventall de productes ultraprocessats que a priori, o això ens ha convingut creure, ens fan la vida més fàcil. I entrem sovint en un mar de contradiccions i tot plegat ens condueix a menjar productes dels quals fa deu anys ni tan sols sabíem de la seva existència o aliments d’estranya o desconeguda procedència. Trobem també un munt de teories sobre com alimentar-nos si volem retardar la vellesa, si aspirem a pal·liar els efectes de la menopausa o si pretenem guanyar musculatura a passos de gegant. En el moment en què l’assessorament sobre allò que més ens convé menjar s’ha convertit en un negoci que mou muntanyes, ens assalten també els gurus de l’alimentació, alguns dels quals ens conviden a entrar de ple en la febre de les dietes i a pagar fortunes per productes que semblen noms de cantants infames de reggaeton: borratja, kale, tofu... Una amiga va confiar recentment en una d’aquestes estrelles de la dietètica per intentar sanar algun problemet i, de moment, l’únic que ha aconseguit és llençar a les escombraries uns quants bitllets –amb la primera visita, que és virtual, ja desembutxaques els primers 150 euros– i res més, després de gastar una quantitat ingent en productes que havia d’anar a buscar a una farmàcia concreta però que després va resultar que estaven disponibles en una vintena de webs. I, pel mig, aquests savis et van aconsellant que retiris el sucre, l’alcohol o el cafè –els únics que sovint et salven el dia– o que eliminis el gluten, quan les analítiques indiquen que ni tan sols ets celíac. Ah, i que mengis pernil de bellota, com si tothom que tria mortadel·la fos perquè la troba més saborosa que el pernil.