PSC, passi per caixa

Els soci­a­lis­tes cata­lans con­ti­nuen posant impe­di­ments a l’apro­vació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat si no es com­pleix amb l’agenda dels grans poders econòmics. Les con­di­ci­ons que hi fixen, en comp­tes de ser les de la gent nor­mal i cor­rent –que bàsica­ment pas­sen per l’edu­cació, la salut, la segu­re­tat i l’habi­tatge–, tran­si­ten entre els com­ple­xos hote­lers i els dis­pen­dis de ciment a l’engròs. Curi­o­ses afec­ci­ons i pri­o­ri­tats per a un par­tit que es fa dir soci­a­lista. El pre­si­dent Pere Ara­gonès ja els ha dit, però, que si espe­ren que els números els aca­bin sor­tint a Madrid, s’hi hau­ran de posar bé a Bar­ce­lona: una exigència que és pos­si­ble gràcies a la força de l’inde­pen­den­tisme al Congrés dels Dipu­tats i a la dependència que en té el govern de Pedro Sánchez.

Sal­va­dor Illa, en canvi, diu que això no ha de ser un “canvi de cro­mos”. Ho diu per evi­tar un pos­si­ble mal tràngol a escala esta­tal al seu par­tit, és clar. La situ­ació és tot un senyor exem­ple de la importància que té que l’inde­pen­den­tisme obtin­gui uns bons resul­tats elec­to­rals. Si Sal­va­dor Illa estigués al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat, quanta pressió vol­dria i podria exer­cir per obte­nir millo­res per a Cata­lu­nya? Pel que sem­bla, gens ni mica. Alhora, si tots els dipu­tats cata­lans a Madrid ho fos­sin per for­ma­ci­ons d’àmbit espa­nyol, queda clar que abans pro­cu­ra­rien per la dis­ci­plina del seu par­tit –que mai no seria pen­sada en clau cata­lana, evi­dent­ment– que pels interes­sos del nos­tre país. En aquest sen­tit, és neces­sari apro­fi­tar la con­jun­tura per tal que el PSC hagi de pas­sar per caixa. Que una de les seves prin­ci­pals debi­li­tats, la seva supe­di­tació a un pro­jecte amb seu al número 70 del car­rer Fer­raz de Madrid, ser­veixi, com a mínim, per poder fer-los pas­sar per l’adreçador i per dotar la Gene­ra­li­tat de més recur­sos. Si ho hagues­sin de fer per volun­tat pròpia, ja ens podríem espe­rar asse­guts.