Sector públic: 180 contractes abans del fix

Desconec si la situació es repeteix sovint dins del sector públic, però la que passaré a descriure és, sota el meu criteri, un autèntic despropòsit. Amagaré algunes dades no sigui que acabi perjudicant l’afectat, però he pogut comprovar, documents en mà, que la vida laboral d’aquesta persona està més trossejada que un filet de carn abans de servir-lo a un nen de dos anys. Parlo d’un treballador que es va incorporar a principis del 2003, un cop havia finalitzat els estudis pertinents, al sistema català de salut pública. D’això fa ara 21 anys. Durant tot aquest temps, i sense canviar mai de centre de treball, ha anat enllaçant contracte rere contracte fins arribar a la barbaritat de 180 documents signats. Contractes d’un dia, de dos, d’una setmana, de dos o tres mesos... Cada contracte, fos d’hores o de mesos, amb la corresponent liquidació. Durant aquestes dues dècades, mai li ha faltat la feina. Tal com expirava un contracte, des del departament de recursos humans ja es preparava el següent. Durant els primers anys, i davant les necessitats de personal que tenia l’empresa, va anar acceptant totes les ofertes. La voluntat de no perdre oportunitats i l’aspiració a sentir-se valorat fins a poder aconseguir un contracte amb cara i ulls el van dur a renunciar als períodes de vacances. Finalment, va arribar un interinatge i és ara, 21 anys després, que unes oposicions li han donat el que li pertany. El que fa anys que es guanya a pols: la seva plaça. Ara pot explicar la història als seus fills, sobre com aquell xaval amb vocació de curar els altres ha hagut de veure com passaven 7.583 dies abans de tenir un contracte en condicions. I animar-los, de passada, a lluitar per trobar-se, algun dia, un món amb millors drets laborals.