Opinió

Mirades

Capturar festes tradicionals úniques

Jordi Güell presenta avui al Foment de Girona els seus projectes fotogràfics per mostrar les festes populars

El periodista Joan Ventura va definir molt bé Jordi Güell en un article en aquest diari: “Un gironí originari de Vilanova i la Geltrú que, quan acaba la jornada laboral, es dedica amb passió a la fotografia.” I l’encerta perquè Jordi Güell Cendra, de 63 anys, i veí de Girona des del 2001, és un apassionat de la fotografia i de la cultura popular i s’ha embrancat en un projecte, de fet dos, per poder explicar el que anomena “les seves històries”. Fotografies utilitzades com a eines per explicar el món que l’envolta i que no volen ser només fotos maques, postals, sinó que s’utilitzin per explicar una història i una cultura popular, desenvolupar un projecte i, sobretot, donar valor afegit a l’activitat de capturar imatges i, al mateix temps, deixar constància festes populars molt nostrades.

Aquesta tarda, a les set, al Foment de Girona, al carrer Mercaders, es presentarà el vuitè número de Capturar una història en un segon. En aquest vuitè número de la revista en paper hi ha reportatges de la faràndula de les Festes del Tura d’Olot, de l’ou com balla, de la festa del Corpus a Barcelona i la festa de Sant Antoni Abat d’Ascó.

Jordi Güell ha fet una mica el camí a la inversa de molts mitjans. Aquesta passió per la fotografia i per les nostres festes ve d’antic i de fet manté un blog en què penja des de fa temps reportatges. Es poden consultar al web Jgc.cat, que són les inicials del nom i cognoms d’en Jordi però a ell li agrada anomenar-les Jordi, Girona, Catalunya. I del món virtual va decidir passar, també, al paper. “Quan jo no hi sigui, el meu món web pot desaparèixer i en canvi, en paper, a l’hemeroteca sempre es podrà consultar la feina que he fet”, explica. També se sent còmode en el paper i creu que li pot donar visibilitat, com ho fa ell a les festes que immortalitza.

La que es presenta avui és la vuitena revista que ell mateix s’autoedita, sense ajudes. I té un altre projecte, íntimament lligat, que és De festa i fester. El que vol és presentar reportatges des dels ulls de la gent que els organitza i hi participa i no tant des del punt de vista de l’espectador. I la seva voluntat és la de buscar festes tradicionals úniques per mostrar la diversitat de la cultura, anant en contra d’una certa uniformització de la festa popular. Ho explica molt bé. Moltes festes tenen castells, gegants, correfocs i sardanes, entre altres coses, però ell busca les característiques que les fan úniques en un lloc concret. Li agraden aquestes festes però ell busca la cultura popular arrelada a una zona, a un poble. Exemples: des de la Patum de Berga fins a la dansa de Campdevànol o el cornut de Cornellà. I, sobretot, presentar la festa des dels ulls dels festers.

“Tenim un ric catàleg de tradicions, balls, processons i altres festes, però tenim la tendència d’importar o copiar”, explica, i amb això creu que s’empobreix, amb el pas dels anys, la cultura popular convertint-la en única i homogènia i que perd, per tant, la seva riquesa. No va en contra de castells i gegants, però treballa i vetlla per mantenir i adaptar allò que és propi de cada poble o zona, per fer-lo atractiu i llegar-lo a les futures generacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.