Opinió

Troballa inesperada

Un retrat antic té un encant especial, et captiva i et convida a escriure, a imaginar, somiar i inventar

M’explica una amiga que una seva amiga es va trobar una maleta al costat d’un contenidor de brossa. No és sorprenent si tenim en compte el munt de trastos que habitualment s’amunteguen sense triatge al costat de les escombraries. Malauradament tots, qui més qui menys, hem hagut de desmoblar i buidar algun habitatge de familiars que ens han deixat. És una feina compromesa, desagradable i incòmoda. A part de l’esforç físic de desmuntar el mobiliari, de seleccionar materials i traginar pes, n’hi ha un altre que és més dolorós i emotiu, la reminiscència. És un tapís de records, d’emocions, de fets... d’enllaçar bocins de vida: la capsa de cosir, els vinils de música, els trofeus i diplomes, el material escolar de la infància, els objectes decoratius, les postals i les fotografies. I l’amiga de la meva amiga va obrir aquella maleta i es va quedar sorpresa en veure que estava atapeïda de fotografies, les va començar a escorniflar i va reconèixer la meva amiga en la seva primera comunió, en el seu casament, els seus avis i besavis. Bufa!, es va dir. Aquí hi ha la intimitat d’una persona apreciada, i amb un gest exemplar les imatges van ser retornades, fruit de l’atzar, a la meva amiga, qui va poder fer una mirada al passat i una bona tria. I això em pot passar a mi o a qualsevol de vosaltres, lectors. Qui no té imatges a casa seva, en una calaixera, una capsa de sabates, en àlbums? I que moltes vegades no sabem qui són els que hi surten. A l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, igual com en d’altres comarques, gestionen, preserven aquest patrimoni, que pot ser d’utilitat per a documentalistes, per l’interès de com anaven vestits, els carrers, els vehicles, els costums, els barris, els clubs... Un retrat antic té un encant especial, et captiva i et convida a escriure, a imaginar, somiar i inventar. No sé ni quin serà el futur dels milions d’imatges digitals de les xarxes socials ni les que generarà la intel·ligència artificial, però ara per ara els arxivers, persones sensibles i ordenades, en tenen cura, recullen les capses de fotografies, en fan recompte, anoten el donador, demanen el permís per utilitzar-les i les incorporen a l’arxiu. El seu interès no és purament personal o familiar, va més enllà. Expliqueu-ho als amics dels vostres amics per evitar troballes inesperades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia