Tot això, i molt més, serà possible

Les esquerres espanyoles acumularan deu anys sense barallar-se. El mateix passarà amb els partits independentistes catalans. Els aficionats periquitos aplaudiran els jugadors del Barça si venen de conquistar un títol. Als culers els sabrà molt greu si l’Espanyol baixa. Les portes giratòries desapareixeran de la política. S’esfumaran també els càrrecs polítics vitalicis. Aprendrem a fer un ús responsable de les xarxes socials. S’acabaran els insults a Twitter, o X, o com caram s’acabi dient. El percentatge d’abandonament escolar baixarà a mínims històrics. Cap aula superarà la vintena d’alumnes. Catalunya serà un país independent. Els jutges espanyols seran imparcials. Els més febles tindran accés a un habitatge digne. Els catalans aprendran a diferenciar el “tan” del “tant”. Les dones es rebel·laran contra el reggaeton. Les feministes deixaran d’estomacar-se entre elles. Es trobaran fórmules per retenir tot el talent sorgit de les universitats. Aprendrem a esternudar amb els ulls oberts. Els avions no contaminaran. Els cotxes tampoc. Un futbolista professional s’enamorarà d’una noia de l’extraradi que mai ha desfilat en una passarel·la. Els treballadors autònoms tindran dret a fer vacances pagades. Els homenatges es faran en vida. Els bancs retornaran els diners que deuen a la gent. L’oli d’oliva tornarà a tenir un preu assequible. Es descobrirà la cura definitiva del càncer i de l’esclerosi. Es revertirà el canvi climàtic. Es dispararà l’ús del català entre els joves. Els trens de rodalies seran puntuals i fins i tot funcionaran bé. Trobarem la forma de recuperar el temps perdut. Tot això, i molt més, serà possible abans no es pugui aconseguir que les mamografies deixin de ser una autèntica tortura per a les dones.