El voraviu
Diversificació Hard Rock
El Ministeri no li ha fet perdre, a Jordi Hereu, la capacitat per les ocurrències
Jordi Hereu ja era un tipus ocurrent a l’alcaldia de Barcelona. Entre les seves ocurrències, entre allò que l’àvia Neus sempre recordava i que diu “que no hi ha mal que duri cent anys”, i entre que la policia patriòtica de Jorge Fernández Díaz encara no trobava motius per constituir-se i disparar contra Xavier Trias, Jordi Hereu va aconseguir posar fi a una ratxa ininterrompuda de 32 anys d’alcaldes socialistes a la plaça Sant Jaume. Aquests dies, des del Ministeri d’Indústria, ven el Hard Rock a compte del pressupost de Salvador Illa i el ven com a “diversificació”. Un decenni després, Jordi Hereu no ha perdut la capacitat per les ocurrències. El Hard Rock, com a diversificació. És forta, aquesta! Té la seva lògica si ho mires des de la petroquímica de Constantí, des de la nuclear de Vandellòs o des de les mandarines i l’arròs de l’Ebre. Et situes en aquests punts del territori, obtures el diafragma i, així que veus venir un Hard Rock, l’entomes com una “diversificació”. Molt ocurrent, senyor ministre! Potser fins i tot decanta el parer i els vots que els falten dels comuns si el Hard Rock va a canvi del desmantellament nuclear, ara que ens hem situat tan i tan bé amb energies netes i alternatives! El que hem de diversificar, senyor ministre, és el monocultiu turístic, de serveis, d’oci i del totxo al qual ens aboquen des de fa anys. El Hard Rock no diversifica res, ministre Hereu. No ens vengui més vinagre! Ni fel!
