Jo mirava ‘Bola de Drac’

Ser­vi­dor de vostès és un de tants milers que va créixer mirant Bola de Drac i l’Arale. Per tant, el sen­ti­ment davant la mort d’Akira Toriyama ha estat de nostàlgia. El record és forçosa­ment difús pels anys pas­sats, però alhora també apas­si­o­nat reme­mo­rant aque­lles espe­res davant del tele­vi­sor que eren l’avant­sala d’un moment de gaudi en què també s’esca­pava algun riure, perquè era així, cada cop que al Follet Tor­tuga li queia una gota del nas després d’haver-li vist les cal­ces a algú, gene­ral­ment la Bulma.

Esce­nes com aquesta han cir­cu­lat aquests últims dies per aquest apa­ra­dor de la moral col·lec­tiva que són les xar­xes soci­als, per dic­tar sentència sobre el deix mas­clista que tenia la saga dels Son Goku, Kri­lin i com­pa­nyia. Negar-ho seria tan estúpid com igno­rar, també, el con­text soci­o­cul­tu­ral en què es van crear aquells pro­duc­tes. Altres temps amb valors radi­cal­ment con­tra­po­sats als d’ara, en què també es cata­lo­ga­ria de política­ment incor­rec­tes altres sèries com ara L’escurçó negre o les cançons de Sini­es­tro Total al·legòriques al càncer de mama. Cadas­cun de nosal­tres, tots, som fills de les cir­cumstàncies del moment, fins al punt que d’aquí a 40 anys també hi haurà qui, molt pro­ba­ble­ment, es mirarà amb un ull crític i cen­su­ra­dor pro­duc­tes cul­tu­rals, o de pur entre­te­ni­ment, fabri­cats amb mis­sat­ges que ara són con­si­de­rats del tot exem­plars. Perquè els fil­tres de la soci­e­tat d’aquell moment futur hau­ran can­viat o evo­lu­ci­o­nat, i que això sigui a millor o a pit­jor ja serà, però, un altre debat. Per tant, una mica de calma i sen­deri a tots ple­gats, espe­ci­al­ment als del dit asse­nya­la­dor fàcil, i recor­dem amb la can­di­desa que es mereix aque­lla petita joia de Toriyama. Jus­ta­ment la mateixa en què la Bulma, tota empo­de­rada ella, també li parava els peus al Follet Tor­tuga i els seus fogots cla­vant-li una sonora plan­to­fada. I això encara ens feia xalar més, si cal.