Som 10 milions
La revolució silvestre
Un col·lectiu nascut a l’Anoia recupera espècies silvestres comestibles que havien caigut en l’oblit
Les mobilitzacions de la pagesia han portat al centre del debat públic la necessitat d’un model agroalimentari més just que faci de l’agricultura una activitat sostenible que tingui un impacte positiu al territori. Un objectiu que comparteixen iniciatives com la que va engegar fa prop d’una dècada l’igualadí Marc Talavera. Es tracta del Col·lectiu Eixarcolant, nascut per recuperar varietats agrícoles tradicionals i espècies silvestres comestibles.
I en aquest cas, el nom sí que fa la cosa. Eixarcolar vol dir arrencar manualment les males herbes en un camp de conreu. I amb aquesta declaració d’intencions va néixer l’any 2016 a Igualada la primera Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. Una trobada que ha anat creixent per fer realitat el somni d’un model que torni a posar la mirada en allò que tenim més a prop: centenars d’espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals.
Aquest doctor en biologia va liderar un moviment que ha acabat aplegant centenars de socis arreu del país amb aquesta idea, tan aparentment senzilla com revolucionària: “Les males herbes poden ser un recurs local per canviar les coses.”
Als escèptics, Talavera remarca que “no som quatre hippies, pot ser un moviment transversal” i apunta com a gran objectiu final “un futur en què la major part del que comprem sigui de prop nostre” i on quan algú digui que vol ser pagès “no senti a dir que està boig”. Lluny de quedar-se en la teoria, Eixarcolant fa temps que forma part d’aquest canvi. Al seu web venen planters, llavors i productes com galetes de farigola o crackers d’ortiga. I també gestionen un petit forn a Jorba, amb el producte de proximitat com a bandera.
Talavera reconeix que “el gran repte que tenim és posar els productes de km 0 en circuits de consum” articulant una estructura que apropi producció i consumidors. Eixarcolant participa del projecte del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, que posa en comú productors, elaboradors, comerç i restauradors “posant el focus en l’entorn, un paisatge que ens proveeixi d’aliments”.
I què podem fer com a consumidors? Marc Talavera aconsella “procurar estar més informats”. Amb les economies domèstiques castigades per la inflació, la temptació sempre és el producte més barat, però Talavera adverteix: “Si no comprem al cost que toca, si no ho paguem de la nostra butxaca és que ho acabem pagant com a societat.”
Ara que les protestes dels pagesos ens han fet mirar allò que mengem, el president d’Eixarcolant creu que poden canviar algunes coses, però considera que l’administració ha d’assumir “canvis de fons” i treballar “per un model de país a 15 o 20 anys”. El fundador d’Eixarcolant recorda que “els pagesos tenien les mateixes queixes fa 40 anys, per tant, alguna cosa no estem fent bé”.
Marc Talavera ho resumeix amb una metàfora: “Estem posant pegats en una paret que s’esquerda i potser el que cal és tirar-la a terra i aixecar-ne una de nova”. A Eixarcolant fa temps que han començat a posar els maons d’aquesta nova paret.
