De què em parleu?

Només han de passar 30 nits perquè tinguem clars el recompte, l’aritmètica parlamentària i el ventall de possibilitats. Les campanyes dels respectius es modulen i agafen forma, tant en boca dels candidats com amb llavi i ploma dels pendonistes mediàtics. Unionistes i unionistes emmascarats insisteixen molt i molt a concretar que són unes eleccions catalanes, que s’ha de parlar del dia a dia i que s’han de fer propostes del que interessa als catalans. Els independentistes institucionals també s’agafen fort a la idea de la gestió i les propostes i hi juguen al frontó amb els unionistes de la concòrdia. Ahir, Aragonès descobria que l’aeroport pot ampliar capacitat sense una paletada de ciment. Àngela Maria!, que diria l’àvia Neus. Què hem fet perdent el temps a molestar els ànecs de la Ricarda, soroll al veïns de Gavà i pistes sobre el mar? Però la genialitat no dura gens! El temps que el ministre Jordi Hereu tingui una carxofa al davant! Músics i verra, tots per terra! Hereu ens fa saber que la proposta no té ni cap ni peus! De què parleu? Parleu dels problemes que interessen als ciutadans? Apa, va! Altre cop l’orgue de l’aeroport, finançament i pressupostos no executats! Que no sentiu l’advocat general del TJUE com relata que ens han grapejat? Que no heu vist com s’exilien de les urpes de la justícia espanyola els nostres conciutadans? De què em parleu? Parleu-me d’independència i deixeu-me d’aeroports!