La gran mentida

Ens hem que­dat amb els ulls esba­ta­nats i amb la punta de l’índex i el cor repi­cant la taula en espera que algú anunciï la bona nova. Havia de ser Pedro Sànchez, segons tots els ende­vi­nai­res del regne, després del cop de puny a la taula per les pràcti­ques de la ultra­dreta i la dreta. Tan­ma­teix, i no és la pri­mera vegada que això suc­ce­eix en els afers de la política, després d’una sac­se­jada torna la calma i aquí no ha pas­sat res. Els grans can­vis anun­ci­ats es limi­ten a hores d’ara a una nova reflexió en veu alta del pre­si­dent espa­nyol dient prou ara a les cam­pa­nyes de difa­mació i a les fake news i anun­cia que, de tot això, en par­larà amb un dels màxims res­pon­sa­bles de la mani­pu­lació i els relats fabu­lats: el cap de l’opo­sició, Alberto Fei­joo, tot i que d’això, cal dir que tots se n’han fet experts. Con­gres­sos, xer­ra­des, debats, estu­dis i lli­bres sobre els nous relats comu­ni­ca­tius, a més de gent a presó i a l’exili a causa de les cam­pa­nyes de difa­mació, i el pre­si­dent, que ara se’n sent víctima, ens demana reflexió però és incapaç de pren­dre cap mesura subs­tan­cial que posi fi sim­ple­ment al gran pro­blema que ha ter­gi­ver­sat tot els relats polítics dels dar­rers anys: la men­tida i la desin­for­mació No farà res, la qual cosa augura que la men­tida i la desin­for­mació han vin­gut per que­dar-se.