Tot monstre necessita qui l’alimenti

És inevitable que els ciutadans observin amb sorpresa i desconcert com, d’uns anys cap aquí, la política de primer nivell –aquella que arriba a obtenir representació a les institucions– ha recuperat actors que de forma desacomplexada defensen postulats d’odi envers el diferent, sigui quina sigui la causa d’aquesta diferència. Que un país on s’ha patit tant per culpa d’una forma política totalitària, exterminadora d’aquesta diferència, hagi vist renéixer opcions que se situen en aquella mateixa òrbita d’acció i pensament és frustrant, decebedor.

Una qüestió diferent és el qualificatiu que mereixen aquestes formacions polítiques. En els darrers temps el terme feixista s’ha fet servir massa sovint per assenyalar conductes diferents a la pròpia, pel simple fet de ser agressives verbalment, danyar drets fonamentals i, fins i tot, tenir actituds de violència física.

Hi ha feixisme de nova encunyació, evidentment que sí, però no tot el que s’assenyala com a tal ho és, per lamentables, menyspreables i fins i tot repugnants que puguin ser les seves pràctiques. Perquè això del feixisme va ser una cosa molt bèstia, inspiradora d’una pràctica de maldat superlativa, i banalitzar-ne el terme no és bo.

El ple significat de conceptes com feixisme i nazisme els coneix prou bé un senyor que es diu Pedro Varela, que ahir, pinzellat amb elegància i altivesa, tibat dins d’un vestit com fan el arrogants comandaments militars quan es disfressen de civil fora dels ambients casernaris, va asseure’s al banc dels acusats de las secció sisena de l’Audiència de Barcelona, on se’l jutja, precisament, per anar pel món amb una activitat professional i un ideari polític que encaixen perfectament amb els dels feixistes. Aquest home que ja ha estat condemnat en tres ocasions i ha fet presó per delictes de difusió i justificació del genocidi i per l’edició de la bíblia del nazisme, el Mein Kampf, d’Adolf Hitler, ha de respondre aquesta vegada de tres delictes més de propagació de l’odi, justificació del genocidi i organització criminal, pels quals es demanen per a ell 12 anys.

La llei ha estat dura amb aquest vell i arrogant propagador de doctrines totalitàries nascudes a l’Europa dels anys trenta del segle passat, però la democràcia ha estat benèvola, ja que ha permès que continués treballant des de la seva llibreria Europa o l’editorial Ojeda. És així com s’entén que el feixisme rebroti i que les idees i mètodes que van causar tant de dolor continuïn vives, transitant en el noble format dels llibres.

I aquesta és la trampa del personatge que ahir va tornar a repetir en la seva declaració perfectament estudiada responent, només, a preguntes del seu lletrat. Heus aquí un innocent llibreter i editor víctima de la indefensió [sic] que li genera un Estat que no estableix cap llista del que es pot vendre i el que no.

I així, sota l’aparença de vendre només a estudiosos, o parapetat en l’excusa que els autors a qui edita o cedeix l’espai per fer conferències defensen opinions que no són forçosament coincidents amb la seva, i proclamant el seu dret a la llibertat d’expressió, Varela continua donant sortida a pensaments que justifiquen i neguen l’Holocaust.

I així és, efectivament, com el monstre té on anar a alimentar-se, com continua fent-se gran i no deixa de reproduir-se.