Opinió

El factor humà

El somriure discret de Rusiñol

Hi ha fenòmens difícils d’entendre, o no, com ara el de fer dues hores de cua per menjar un tall de pastís de formatge

Som­riu el bust de mar­bre blanc de San­ti­ago Rusiñol, quasi imper­cep­ti­ble­ment, ama­gat rere el gran bigoti i la barba den­sa­ment poblada. Som­riu des del seu lloc de pre­ferència a la pla­ceta de La Pun­tual, aquest indret de la vella Bar­ce­lona que fa record...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.