Opinió

Lletra petita

Sepultats de fang

“Les togues s’alcen contra les decisions polítiques legítimes i s’encomanen a l’estratègia de rebentar tot el que puguin; un desafiament en tota regla

El procés, hi ha qui el dona per mort i d’altres el veuen amb possibilitats de ressuscitar. Però el que definitivament no està liquidat és la voluntat repressora d’alguns estaments de l’Estat espanyol. Es venia l’amnistia com el punt i a part per enterrar recels, l’opressió i restablir el que alguns anomenen “la convivència”. El problema és que la sepultura s’intenta fer amb aquell fang que alguns ja han començat a tastar fins a quin punt emmerda i això provoca la inhumació constant del mort. Un bon exemple ens l’atorguen els fiscals de l’1-O, exercint una clara rebel·lió contra el fiscal general de l’Estat, negant-se a executar una llei aprovada per l’ens legislatiu amb una majoria indiscutible. Ja es preveia que l’aplicació de l’amnistia no seria gens fàcil, però això no evita el surrealisme d’una situació impensable en qualsevol país plenament democràtic. Les togues s’alcen contra les decisions polítiques legítimes i s’encomanen a l’estratègia de rebentar tot el que puguin; un desafiament que tenen clar que portaran fins a les darreres conseqüències, aprofitant un context postelectoral prou complicat, tant a Catalunya com a l’Estat.

En aquest punt, la posició del govern espanyol es visualitza clau. Fins a quin punt permetrà aquesta rebel·lió dels membres d’un òrgan de l’Estat? Fins a quin punt ho utilitzarà amb fins polítics per guanyar contrapartides? Perquè n’hi ha diverses en joc, com la presidència de la Generalitat o el pacte de govern a l’Ajuntament de Barcelona, entre altres. Fins a quin punt sabran jugar les seves cartes els partits independentistes? Encara queda alguna jugada mestra? Fins a quin punt tot plegat es pot convertir en un joc de trilers, en què tots intenten amagar la piloteta? La setmana que ara encetarem, amb inici de negociacions al Parlament i reunions de l’ens judicial, ens pot permetre dilucidar –o no– cap a on aniran els trets. L’enfangada, però, sembla que és inevitable. Hi ha tantes cabassades de llot acumulades que ni passant-hi de puntetes te n’escapes!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia