El naixement d’un narcopís

SOS dels veïns del número 16 del car­rer Car­ders de Bar­ce­lona, entre Santa Maria del Mar i Santa Cate­rina. La història, ter­ri­ble, és la següent:

Un pro­blema de recepció al tele­vi­sor d’un veí de l’immo­ble que va obli­gar aquest a fer una visita al ter­rat va per­me­tre des­co­brir dijous pas­sat, dia 13, que al pis 4t 1a, hi pas­sava alguna cosa fora del nor­mal. El veí va cons­ta­tar-ho en donar una lleu empenta a la porta del replà, entre­o­berta, i veure-hi a l’inte­rior un des­co­ne­gut a la finca, un home amb el cap pelat i una cua. Començava l’ocu­pació delic­tiva. Sor­presa.

El veí i l’ocu­pant només es van mirar, no es van dir res. La con­fir­mació que alguna cosa estra­nya pas­sava la van tenir aquell mateix dia quan van aler­tar els Mos­sos d’Esqua­dra i aquests, en pre­sen­tar-se al lloc, només van poder cons­ta­tar que l’ocu­pant havia can­viat el pany del pis. No el van fer fora. Des­con­cert abso­lut.

La mati­nada d’aquell dia el veïnat va ser cons­ci­ent que li havia entrat un pro­blema greu a casa, amb per­so­nes des­co­ne­gu­des entrant i sor­tint de l’edi­fici. Una bara­lla molt vio­lenta al car­rer davant del por­tal i vin­cu­lada amb el fet de l’ocu­pació del pis va aca­bar de fer sal­tar totes les alar­mes. Pànic.

L’endemà, diven­dres, es va pren­dre una decisió expe­di­tiva: la comu­ni­tat va inver­tir mil euros en el canvi del pany de la porta del car­rer. La solució va durar unes poques hores, perquè l’ocu­pant es va encar­re­gar de reben­tar el nou pany, a plena llum del dia. Hi ha imat­ges pre­ses per uns veïns d’aquest fet que mos­tren l’abso­luta impu­ni­tat amb què actua l’indi­vidu que ha cap­gi­rat la vida del veïnat fins a con­ver­tir-la en inso­fri­ble. No passa res si l’ascen­sor no fun­ci­ona des de dijous, el pit­jor és el mal viure que els dona. Angoixa.

“És un pro­fes­si­o­nal de les ocu­pa­ci­ons, és el nai­xe­ment d’un nar­copís. Pri­mer ve ell i quan esti­gui con­so­li­dat el relle­va­ran uns altres.” Aquesta és, en veu dels veïns, l’expli­cació que els Mos­sos d’Esqua­dra els han donat del pro­blema que tenen a l’edi­fici. Fins a una vin­tena d’oca­si­ons s’ha reque­rit la presència de la poli­cia per situ­a­ci­ons dife­rents que ha gene­rat l’ocu­pació delic­tiva, i cap d’aques­tes visi­tes ha ser­vit per posar solució al pro­blema. Impotència.

“A tu et conec”, fins i tot li va dir una agent a l’indi­vidu que els veïns iden­ti­fi­quen com Cris­tian, un home de prop de qua­ranta anys que sap per­fec­ta­ment què fa, parla català amb els Mos­sos, i també s’expressa en cas­tellà i anglès. Sap tant el que fa que fins i tot ha reque­rit ell la poli­cia per denun­ciar els veïns quan han vol­gut impe­dir-li el pas al pis que té ocu­pat. Incre­du­li­tat.

La decisió dels veïns a fer la vida impos­si­ble a l’ocu­pant va fer que la mati­nada de diu­menge la pas­ses­sin en vet­lla al por­tal per impe­dir el pas de ningú. A quarts de qua­tre de la mati­nada, el dit Cris­tian va sor­tir del pis, va aga­far l’ascen­sor, es va plan­tar al por­tal i amb un tor­navís a la mà els va amenaçar; “Si sou cor­di­als seré cor­dial”, va dir. Ter­ri­ble.

No és cor­dial. Una de les veïnes té una blau al braç pro­ducte d’una dis­cussió amb l’ocu­pant. Aquesta veïna té filles i són peti­tes. Les nenes plo­ren, tenen por. A Car­ders 16 tot­hom té por, uns mar­xa­ran uns dies, uns altres deba­ten si fer-ho men­tre es refor­cen el pany. Però no volen mar­xar.“Són ells els que han de mar­xar”, excla­men. Des­es­per, ràbia.