Dubtes i dilacions

Dotze anys de procés i tres sentències per a no res. El cas de la llibreria Europa només haurà servir per omplir tertúlies i perquè el Tribunal Constitucional s'omplís la boca amb la llibertat d'expressió: gran argument per despenalitzar la negació del genocidi setmanes després que els dibuixants d'El jueves fossin condemnats per una caricatura.

Després d'anys de reflexió paralitzant, el Constitucional es va pronunciar fa quatre mesos i ara s'ha sabut com han aplicat el seu pronunciament els magistrats de l'Audiència de Barcelona: de cap manera. S'han limitat a esmentar la resolució i a dir que, en lloc de condemnar Varela per negacionisme ho fan per justificació del genocidi, utilitzant exactament el mateix article del Codi Penal. I no els ha quedat més remei que aplicar-li l'atenuant de dilacions indegudes: set mesos de presó en lloc de dos anys.

També és significatiu que els jutges barcelonins no hagin mantingut la pena per l'altre delicte del qual era acusat, la incitació a l'odi racial: tres anys de presó que haurien posat Varela físicament entre reixes. La sentència mostra que tècnicament hi ha motius per a la condemna i motius per a l'absolució triada finalment. Aquests dubtes ens delaten com a societat: no tenim un discurs clar sobre el neonazisme. Hauríem de decidir què volem ser quan siguem grans: o acordem que el discurs de Varela i els seus és una bajanada i no en fem més propaganda –no en parlem: ni bé, ni malament–, o bé optem per castigar-lo sense vacil·lacions. Si no, continuarem fent riure.