Els banyistes de Bazille

Ni la seva família ni els seus amics van comprendre perquè Frédéric Bazille, sense que res ho fes pensar, va allistar-se de sobte al regiment dels Zuaus (originat a Algèria quan va ser colonitzada el 1830) per combatre en la guerra francoprussiana: va morir-hi un dia de novembre del 1870. Només tenia 28 anys. Originari de Montpeller, va estudiar medicina a París, però ho va abandonar per dedicar-se a la pintura. Entre els seus amics, hi havia els impressionistes Sisley, Renoir i Monet, per a qui va posar per al seu inacabat Déjeuner sur l’herbe (1865-1866), una mena d’homenatge i rèplica al que va pintar Manet.

Si Bazille, pintor oblidat llargament i recuperat fa poc, passa per aquestes Ombres és perquè el 1869, un any abans de morir i mentre emergia l’impressionisme, va pintar Scène d’été/ Les baigneurs. Faré present un quadre amb homes banyistes, molt més escassos en la tradició pictòrica que les banyistes. Si aquestes solen estar nues, els banyistes de Bazille duen calçons en una escena de l’època en què van ser pintats. N’hi ha vuit. Quatre en primer terme: un es banya en una gorga, un altre en surt ajudat per un que du pantalons i, recolzat en un arbre, el restant té un posat i una malenconia que fan pensar en sant Sebastià. Més enllà, l’únic estirat a l’herba en mira dos que semblen jugar a barallar-se. En aquesta part del quadre, inundada de llum i amb dues fileres d’arbres, l’últim comença a desvestir-se. Al fons s’estén el paisatge. M’agradaria tornar un dia a Boston amb la Mercè i la Carme i, entre tantes altres coses, veure de nou aquesta Escena d’estiu, tan homoeròtica, al Fogg Museum de Harvard (Cambridge), un del extraordinaris petits museus universitaris dels EUA.