Resistir

Després que ERC i Comuns deci­dis­sin votar favo­ra­ble­ment la inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa com a 133è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, en la sessió par­la­mentària de dijous pas­sat Junts ja no podia tenir cap altre pro­ta­go­nisme polític que limi­tar-se a fer un dis­curs de retrets i lamen­ta­ci­ons des dels escons de l’opo­sició. Era aquest el paper que s’espe­rava que fes Car­les Puig­de­mont, 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, cap del govern que va dur a terme el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de l’1 d’Octu­bre del 2017, refe­rent indis­cu­ti­ble del sobi­ra­nisme català des de l’exili i el líder inde­pen­den­tista més bus­cat i per­se­guit de tots els temps? Pagava la pena que vingués per lliu­rar-se fran­ca­ment a una justícia espa­nyola que es carac­te­ritza per fabu­lar relats incul­pa­to­ris, per repri­mir la dis­sidència política tant si amenaça la uni­tat d’Espa­nya com si posa en perill l’oli­gar­quia domi­nant, o per des­a­fiar el poder legis­la­tiu negant-se a apli­car la llei d’amnis­tia? Era aquest el millor segell per tan­car set anys d’exili resis­tint els embats de les for­ces polítiques i judi­ci­als espa­nyo­les des del Par­la­ment Euro­peu i des de dife­rents feus judi­ci­als de França, Bèlgica i Ale­ma­nya? Rotun­da­ment, no. Ara encara no sabem com ani­ran els esde­ve­ni­ments durant les pro­pe­res hores, però sí que sabem què ha pas­sat fins ara i ens agrada força més que no pas allò que tot­hom pen­sava que pas­sa­ria. Puig­de­mont va esqui­var tots els con­trols poli­ci­als per arri­bar fins al mig de Bar­ce­lona i fer un dis­curs que ale­nava l’inde­pen­den­tisme insubmís, men­tre al Par­la­ment de Cata­lu­nya s’esce­ni­fi­cava un ritual de domes­ti­cació política. I va tor­nar a des­a­parèixer sense dei­xar ras­tre, posant en evidència que els Mos­sos d’Esqua­dra actuen com una força poli­cial espa­nyola, no sola­ment per la sub­ju­gació judi­cial que les hi obliga sinó també perquè tant els seus coman­da­ments orgànics com els seus res­pon­sa­bles polítics s’hi ave­nen.