Tornen les grues?

Repunt de l’edificació d’habitatges nous a Catalunya d’un 40% en els sis primers mesos del 2024 i baixada d’un 1% de les rehabilitacions –dades del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC)–, i augment d’un 9,1% dels preus dels pisos nous el primer trimestre, mentre la compravenda ha caigut un 10,8% al mes de juny respecte a l’any anterior –segons l’índex de preus de l’habitatge de l’Instituto Nacional de Estadística (INE)–. Barcelona va registrar en els tres primers mesos de l’any un nou rècord en els preus del lloguer. Estudis de diversos organismes, com el de CCOO o el del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), alerten, el primer, que la població destina més del 50% dels sous a pagar lloguer i, el segon, que l’habitatge és el “principal problema social” de Catalunya.

Són només algunes dades, sé que insuficients per tenir una radiografia acurada del sector de la construcció i l’immobiliari, però es fa difícil pensar, amb un creixement dels salaris bruts d’un 4,75% el 2023 tenint en compte la inflació acumulada per molt que diguin que es modera –només cal comparar tiquets de compra als mateixos establiments d’anys anteriors–, que hi hagi molta gent que es pugui comprar uns d’aquests pisos nous que, d’altra banda, de mica en mica es van allunyant de la capital catalana. Preguntin als joves del seu voltant per l’habitatge i veuran que s’ha convertit en un luxe més que en un dret. Per això sorprenen aquest repunt en l’edificació nova i, encara més, la sensació que es tornen a disparar les noves planificacions, modificacions de figures urbanístiques dels plans municipals d’ordenació urbanística que anuncien noves promocions i fins i tot barris.

Al Vallès, ciutats com Barberà i Cerdanyola –Parc de l’Alba, on s’aixequen part dels 5.377 habitatges previstos– és on s’ha fet més obra nova, però a Sabadell només el 2023 l’obra nova va augmentar amb 61 promocions, un 42% més, i a la comarca se’n van començar un 15%, segons l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE). A Terrassa parlen de fer el nou barri de Can Bosch –2.300 pisos–, habitatges a la Rambleta (270) i a la carretera de Rubí (306), s’ha reactivat el barri de Can Colomer (325 habitatges), mentre que no hi ha manera que es reprengui un debat sobre el nou pla d’ordenació del 2003, que ha quedat desfasat. A Sant Quirze ja l’han aprovat juntament amb un pla d’habitatge que ha detectat que en calen 426 de nous fins al 2028; a Rubí ja l’han iniciat tard, perquè encara està més obsolet (1981), amb la previsió de fer uns 6.000 habitatges més.

Mentrestant l’INE detectava, sense tenir en compte altres usos, que hi havia més de 418.000 habitatges buits a Catalunya el 2021. Terrassa era la segona després de Barcelona (9,5%/9.569 habitatges), Montcada i Reixac (8,2%/1.259), Sant Cugat (7%/963), Barberà (6,7%/2.417), Rubí (6,5%/2.105), Sabadell (6,1%/5.644), i Cerdanyola (2,96%/707).

La quadratura perquè l’habitatge sigui realment un dret, difícil repte que cap govern sap resoldre.