Biden mostra el camí

Les pre­si­den­ci­als dels Estats Units seran històriques perquè una victòria demòcrata coro­na­ria dos caps de cop, el de Kamala Har­ris com a pri­mera pre­si­denta de la unió i el de Joe Biden com a heroi naci­o­nal per a la poste­ri­tat. L’encara pre­si­dent va pel camí de fer bona la dita que afirma que una reti­rada a temps sem­pre és una victòria. Si més no, la seva renúncia està sent un potent revul­siu i sem­bla haver dei­xat des­col·locats Trump i la mul­ti­na­ci­o­nal de la ira i de l’odi. En tot just un mes, la cer­tesa d’una victòria repu­bli­cana –assu­mida fins i tot pels demòcra­tes més incon­di­ci­o­nals– ha mutat en una espe­rança de remun­tada que les enques­tes con­fir­men amb obs­ti­nació.

Dic això perquè m’hi ha fet pen­sar la inter­venció de l’expre­si­dent Quim Torra dime­cres a Prada, recla­mant un relleu en els lide­rat­ges de l’inde­pen­den­tisme com a estímul per recu­pe­rar la con­nexió amb bases. Torra sosté que els líders actu­als van pro­fes­sar uns objec­tius durant un temps i, en no poder por­tar a terme A, ara diuen B, i així no s’avança. El que el 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no ver­ba­litza és que, tant o més que per la inco­herència del dis­curs, l’inde­pen­den­tisme de car­rer està hiber­nant per la ina­ca­ba­ble cadena de recels, retrets, acu­sa­ci­ons, des­qua­li­fi­ca­ci­ons i invec­ti­ves bidi­rec­ci­o­nals que es dedi­quen les direc­ci­ons dels par­tits inde­pen­den­tis­tes, entre ERC i Junts, entre Junts i ERC.

Cada vegada s’estén més el dubte sobre la capa­ci­tat dels lide­rat­ges actu­als de fer cau i net, de per­do­nar-se tot el molt i grui­xut que s’han dit els uns als altres i de parir alguna idea il·lusi­o­na­dora, fac­ti­ble i defen­sa­ble des de la uni­tat, encara que no sigui per demà ni per demà pas­sat. La invo­cació a la reti­rada que fa Quim Torra té, però, un punt de dolorós perquè ni Puig­de­mont ni Jun­que­ras han pogut ser res­tituïts en ple­ni­tud de con­di­ci­ons. Ser res­tituït no implica per força ser inves­tit pre­si­dent. Ser res­tituït vol dir poder-se pre­sen­tar amb nor­ma­li­tat, ser dipu­tat, exer­cir-ne i deci­dir amb lli­ber­tat quins són el moment i les cir­cumstàncies de fer un pas enrere. Com ha fet Joe Biden amb una idea que fa pen­sar: “M’estimo la meva feina, però m’estimo més el meu país.”