Som 10 milions
Covant l’ou de la serp
Un vell fantasma es passeja pel món occidental –i segurament també per altres terres més llunyanes– activant antics discursos xenòfobs, amb conegudes cantarelles contra el desconegut o el nouvingut, carregant-li la culpa de totes les incerteses. Un discurs fàcil però molt perillós que condueix a camins sense retorn que només porten a la confrontació permanent. Destruir la convivència és senzill; després, reconstruir-la és una feina ingent.
El vell fantasma es presenta en formes diverses i en tenim proves constants. Les xarxes en van plenes i serveixen d’escut als irresponsables, als pusil·lànimes i als mercaders de l’odi. Entre tots, covant l’ou de la serp. Un perill per als que creiem que cal una societat més justa, solidària i inclusiva. A la vegada un toc d’atenció per esdevenir militants contra el racisme i la xenofòbia, que obliga a no deixar-ne passar ni una.
Fa uns dies, a les pàgines d’aquest mateix diari, Maria Mercè Roca escrivia que “els discursos racistes, plens d’odi, manipulats políticament i mai contrastats, els prejudicis... tot té origen en la por a l’altre, al que és diferent, al desconegut, i és difícil de combatre-ho, però l’administració hauria de ser més contundent a desmuntar mentides i rumors”. Estem al cap del carrer de què volia parlar.
Talment hi ha responsables polítics que o són molt tanoques o són uns eminents irresponsables, i han adquirit una guanyada fama de propagadors dels discursos més incendiaris. A Badalona en tenim un bon exemple. Res de nou, quan va guanyar unes eleccions amb el lema “Limpiando Badalona”, amb un doble sentit més que evident. I ha anat omplint el currículum amb expressions i accions més o menys xenòfobes, que l’han portat al podi dels polítics estatals baluards contra la immigració.
Tornant d’unes suposades guanyades vacances, al ferri que el conduïa d’Eivissa a Barcelona, l’edil històricament més votat de Badalona ha descarregat la mala bava contra un grup d’immigrants (ell en diu marroquins sense cap més comprovació) perquè anaven amb bosses d’una entitat solidària mentre lluïen ulleres de sol, portaven mòbils i mostraven cossos atlètics, tot retratant-se fent el signe de la victòria. “Cuando lleguen a Barcelona –diu– se repartirán por las ciudades del entorno. Lo que ocurra después, con casi toda seguridad, la mayoría ya lo sabemos.”
Clarivident, García Albiol acaba l’exabrupte amb una premonició: “Esto acabará como Francia antes que después. Al tiempo.” Tot un exemple de com alimentar la xenofòbia, fet des de l’altaveu que li dona ser alcalde de la tercera ciutat de Catalunya i de governar amb l’autoritat d’haver aconseguit el suport del 56% dels vots emesos en les darreres eleccions municipals. Diu el batlle que aquesta és la seva manera de fer “badalonisme”, i així ho proclama en una gegantina pancarta que fa més d’un any que presideix la plaça de la Vila.
Badalona és diferent i té un alcalde amb discursos ultres que aconsegueix un suport electoral inimaginable. No és cap broma, és la realitat. Un fet per a la reflexió, de conclusions molt complicades.
