Pla, a Poblet

Aquest any en fa 45 que Josep Pla va rebre l’encàrrec (per dir-ho així) d’escriure una guia del monestir de Poblet. I l’encàrrec va ser a través (per dir-ho així) del monjo figuerenc fra Marc Vallès, que contactà amb Jaume Subirós, del Motel, perquè aquest comencés a parlar a Pla del projecte de l’abat de Poblet, dom Maur Maria Esteba, de tenir una guia del monestir, perquè no n’hi havia cap de posada al dia (també per dir-ho així). I el nostre escriptor passà algunes temporades (curtes, apressades, desconcertants) al monestir, on Jaume Subirós i un servidor l’acompanyàvem. Allà, Pla escrivia (“Aquest és el llibre per als monjos de Poblet, aquests amics tan bons i riallers”), menava una quotidianitat a part, dormia a la suite abacial, però era amb els monjos a dinar i sopar. Fra Marc explicà que en aquells dies la lectura durant els àpats eren capítols del llibre Les hores, volum 20 de l’Obra Completa planiana, i el primer dia es llegia precisament el dedicat al setembre “Un dia com un altre”, pàgines 347-352 del dit volum 20. “L’estiu ha passat avall i tot tardoreja. Si la pluja es produeix a primers de setembre, el tardoreig es fa, encara, més visible.” En aquest volum de Les hores hi llegim que el 4 de setembre del 1959 començà a ploure a les sis de la tarda i que a les deu de la nit encara plovia però que la pluja, tan somniada, per excés va anar malament. Ho porto aquí com a pura anècdota: el primer dia que Pla sopava al costat de l’abat amb tota la comunitat menjant en silenci, quan el lector començà a llegir des de l’ambó, Pla li etzibà: “Calli, vostè! No veu que estem menjant?” Passats quaranta-cinc anys, ho recordava amb precisió quan fa pocs dies dinàvem en familiaritat amb el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, abat de Poblet des del 2015 i fins a principis d’aquest 2024. No era ni monjo quan Pla escrigué la guia, però li ho van explicar tot sobre les estades de l’homenot al monestir, i això allargà una sobretaula magnífica, didàctica i entranyable. Al cementiri protestant de Capri hi ha una sepultura amb una cita de Giuseppe Mazzini: “There is no death in this world, only forgetfullnes”, “no existeix la mort en aquest món, sinó només l’oblit”. I doncs el record manté viu el senyor Pla, com a tothom que el conegué i el valora.