Proposta, sentència, etcètera

A Catalunya i a l’Estat espanyol hi ha una constant que, amb algunes varietats, es va repetint des de fa vint-i-cinc anys. Es podria resumir amb un proposta-sentència-mani, però no seria del tot exacte ni un record al llibre de Marta Rojals. Per tant, ho deixarem amb un proposta-sentència-etcètera, perquè les manifestacions han sigut reaccions diverses i, sovint, l’arrel d’un etcètera molt important. No ho dic tant per la manifestació de demà sinó per les que en breu han d’arribar. Any 2005: el Parlament aprova la proposta de nou Estatut. L’Estat la retalla i n’aprova la nova versió el 2006. PP i PSOE per diferents vies hi fan set recursos. Any 2010: el TC fa sentència en contra i el juliol fem una mani històrica. Novembre 2010: Artur Mas guanya les eleccions i fa proposta de finançament a Rajoy, president amb majoria absoluta des del 2011. Any 2012: nova gran manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”. Rajoy es nega a parlar-ne. Mas convoca eleccions. Abans de les eleccions, el Parlament insta el govern que surti escollit a convocar una consulta sobre la independència de Catalunya. Mas diu que aquest govern tindrà la missió de permetre l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya. L’Estat espanyol (UDEF, El Mundo, etc) inicien l’operació Catalunya cometent un clar delicte electoral. Tot i aquesta alteració, la majoria independentista s’imposa. Any 2014: se celebra la consulta del 9-N sobre la independència de Catalunya. L’Estat es querella contra Mas, Ortega, Rigau i Homs. Comença la repressió. Any 2015: dels resultats del 9-N en surt Junts pel Sí, la màxima unitat a la qual s’ha pogut arribar en aquest segle. Majoria absoluta independentista. Any 2017: celebració del l’1 d’Octubre: violència policial, repressió, presó i exili. Any 2023: Pedro Sánchez és investit a canvi de la llei d’amnistia. Any 2024: la llei d’amnistia entra en vigor però no s’aplica al president Puigdemont. PP i PSOE anuncien recursos al TC, etcètera.