Com estàs?

Aquesta ja no és, a la meva edat, una forma de cortesia, sinó una genuïna pregunta mèdica. I em penso que passem massa temps a parlar de la nostra salut. És evident que el cos i el seu funcionament és un assumpte cabdal: petits desperfectes, panes i avaries diverses a dalt o a baix, a la dreta o a l’esquerra, davant o darrere, dolors sobtats, el declivi i degradació de la carcassa corpòria, tot això i més ens obliga a anar aprenent com portar la vellesa. Però d’aquí a fer-ne un tema essencial de converses, evocar-ho a cada trobada, un que explica els capricis de la pròstata; l’altre, les agrors del païdor; aquell de més enllà, la fluixesa galopant de les cames, la minva d’audició... Ben pensat i mirat, tot això no pot pas ser bo per a la moral. A la pregunta “Com estàs”, hi responem amb més o menys gràcia i/o convicció: “Bé, anar fent... i tu?”. Aleshores aprofitem per detallar a l’interlocutor les últimes falles del cos, i ens planyem de les agressions i del “treball” que el temps ha fet en nosaltres. El gran periodista i escriptor Bernard Pivot (1935-2024) diu que amb el temps les coses s’apilonen, però (no cal traducció) hem de “mettre de l’eau dans notre vin”, “mettre une sourdine”, “mettre un bémol”... que no ens hem d’escalfar ni esverar per un conflicte, que no ens hem d’enxerinar per una equivocació, que cal deixar de banda els ingrats i els dolents... vaja, que l’oblit hauria de ser l’última etapa de la venjança. I encara: hem de mostrar més humor davant el que passa, tot no és pas tan greu com creiem en principi, recomana deixar-nos anar i prendre distància amb les notícies. Posar espai davant el que veiem al telenotícies és com un acte filosòfic: a vint anys un s’hi aferra, per convicció. Als vuitanta, hom se’n deslliga. Per saviesa. Un altre tema recurrent és allò de “abans era millor”. Ho afirmo: abans hi havia més educació, la galanteria no era masclisme, la reflexió i la prudència no eren tingudes com una pèrdua de temps, l’èxit suscitava menys enveja, el català estava molt menys podrit d’estrangerismes, fruites i verdures eren de temporada, etc. Ara, a la pregunta “com estàs”, m’he acostumat a respondre: “Bé... o potser vols que t’ho expliqui?” El preguntador riu i la conversa es capgira, canviant immediatament de tema.