Catalans i dòcils

Sal­va­dor Illa diu que vol anar a vol­tar les Espa­nyes per escol­tar i expli­car-se. Com que, d’escol­tar, no escol­tarà gaire res més que tot allò que els cata­lans hem sen­tit dir tota la vida sobre nosal­tres i sobre Cata­lu­nya als mit­jans de comu­ni­cació, a les cam­bres autonòmiques i a les Corts espa­nyo­les, hau­rem de pen­sar que el que vol anar a fer, de veri­tat, és expli­car-se. I què deu voler expli­car l’actual pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i exmi­nis­tre soci­a­lista als espa­nyols? Doncs que ningú no ha de témer res dels cata­lans inde­pen­den­tis­tes, ara dis­gre­gats i bara­llats. Ni tam­poc de l’actual govern de la Gene­ra­li­tat que ell pre­si­deix, que ha reprès l’acte de vas­sa­llatge al rei després de nou anys de dis­tan­ci­a­ment, que cele­bra la Diada Naci­o­nal de Cata­lu­nya a Madrid acom­pa­nyat d’una vice­pre­si­denta del govern espa­nyol i que rei­vin­dica un nou sis­tema de finançament que sem­bli més fede­ral, perquè Cata­lu­nya i la resta d’auto­no­mies sense con­cert econòmic puguin pren­dre el “cafè per a tots” amb una tassa més gran. Però ni els barons del PP, que no volen altra cosa que des­gas­tar Pedro Sánchez, ni els barons del PSOE, que no aspi­ren a res més que Sánchez no els des­gasti a ells, riu­ran les gràcies a Sal­va­dor Illa, si és que en té. Com a molt, a força d’imi­tar el Jaume Cani­vell de La esco­peta naci­o­nal i de ras­pa­llar la caspa de mol­tes espat­lles, li con­ce­di­ran el màxim reco­nei­xe­ment que un català pot espe­rar dels espa­nyols que, com vostès deuen saber si mai han tin­gut ocasió de ser dis­tin­gits amb aquesta qua­li­fi­cació que ells con­si­de­ren un elogi, és que no els sem­bli català. Perquè la con­dició per agra­dar a Espa­nya és que no sem­blem allò que som, que no ens mirem el món des de Cata­lu­nya sinó des de Madrid, que pen­sem a fer una Espa­nya millor, que no dema­nem sinó que donem, que no aixe­quem el cap sinó que l’aju­pim, que no des­a­fiem sinó que aca­tem.