Mobilitat (in)sostenible
L’única política viària possible és la sensibilització de les noves generacions
El sol fet de dedicar uns pocs dies de l’any a la mobilitat sostenible, com vam fer la setmana passada, ja indica que les coses no van bé, com passa també amb el Dia de la Dona o el Gran Recapte d’Aliments, iniciatives que pretenen activar la consciència social però tenen també l’aspecte d’expiació, d’operació de neteja de la mala consciència. L’endemà, les dones continuen patint desigualtats i violències, la pobresa no ha desaparegut i a la via pública cotxes i motos s’hi mantenen com els reis. Cenyint-nos a la qüestió de la mobilitat, no soc del tot pessimista, digueu-me ingenu. De mica en mica s’avança, a còpia de feina de formigueta: una línia més de bus aquí, un nou tram de carril bici i l’estrena d’un carrer sense cotxes allà, l’eliminació de barreres arquitectòniques més enllà... En la recent Setmana de la Mobilitat de diferents municipis gironins hi havia propostes tan interessants com la provatura d’una nova zona de vianants i una passejada amb gent que té discapacitats físiques (Girona); l’assaig de carril bici al passeig de Barcelona i un taller de condicionament de bicis per lliurar-les a gent amb pocs recursos (Olot); el tancament al trànsit de vehicles de motor del principal carrer del centre (Blanes) o sessions d’educació viària a alumnes d’ESO (Banyoles). Restringir el pas de cotxes, encara que sigui per uns dies o unes hores, continua sent polèmic (molt polèmic), en una demostració de la resistència que tenim a renunciar a uns hàbits, tot i saber que són insostenibles. En el cas d’Olot, el meu poble, el carril bici del passeig de Barcelona ha estat motiu de rebuig perquè entorpia la circulació i fins i tot algun partit de l’oposició municipal es va afanyar a criticar-ho. Finalment, l’equip de govern es va espantar i el va desmuntar abans d’hora. Tanmateix, l’experiment era necessari perquè tard o d’hora hi haurà d’haver un carril bici en aquest passeig i espero que hagi servit per constatar errors de plantejament.
Però sobretot, el que destacaria de la Setmana de la Mobilitat són les sessions d’educació viària per a la mainada: si pensem en un nou model de mobilitat a llarg termini, l’única política possible és la sensibilització de les noves generacions.
