Tardor al taller

Aquesta tardor els partits independentistes el viuen com una revisió de la ITV. Algunes marques hi arriben molt malmeses. A ERC, en comptes de revisar a fons el que els ha portat a quedar-se sense rodes i amb el pistons fosos, els seus pilots han escenificat un combat de lluita lliure al mig de la pista. Eviten, però, fer cap autocrítica sobre els canvis del full ruta, d’aliats i de prioritats estratègiques. Han cedit la direcció del govern català al vehicle del PSC. Fins i tot pacten que el vehicle d’Illa tingui més benzina, cosa que en cap cas podrà beneficiar ERC. Diuen que ho fan per Catalunya, però la realitat és que ho han fet contra la possibilitat que Catalunya repetís les eleccions. L’escuderia d’Illa ho té tot a favor, ha satel·litzat els Comuns, que ara funcionen com les rèmores que netegen el tauró, mentre Illa i Sánchez prioritzen pactar amb el Cercle d’Economia i fitxen les restes de la CiU més immobilista. La furgoneta de la CUP ha decidit canviar el motor. En comptes de fer baixar la militància a empènyer-la, hi han posat un motor més autònom per evitar parar a cada nou entrebanc. El vehicle de Junts està temptat de convertir-se en un òmnibus per tal de fer-hi pujar els votants decebuts d’ERC, però sense variar la seva orientació ideològica. Això no sembla que pugui funcionar en el nostre context i encara menys si van lliscant cap a la dreta. L’espai independentista –ara orfe– que hi ha entre la CUP i Junts hauria de tenir un vehicle propi, però... es pot reconstruir des de l’actual desferra d’ERC? Junts i la CUP mantenen el seu propi espai definit. Els Comuns i ERC han malmès el seu amb el seguidisme del PSOE. Mentrestant, pel carril de l’extrema dreta, un vehicle populista avança amb la benzina de l’impacte de la immigració.