La penúltima de Mazón

“No faces de la teua ignorància un argument”, proclama un dels aforismes més cèlebres de Fuster, tan lúcid com sempre a l’hora de condensar missatges que avui farien furor a allò que en dèiem Twitter. No en tenim la certesa, però sí una sospita fundada, que Carlos Mazón deu ser algú que no té l’autor de Sueca entre les seves lectures de capçalera, tot i que faria bé de fullejar-lo de tant en tant a veure si així se li il·lumina una mica el pensament. La penúltima del personatge, i que de fet tampoc no és nova, ha estat la de treure a passejar una estona la seva fatxenderia per alliçonar un company d’El Nacional que va gosar parlar, oh pecat!, del País Valencià així, com a tal. Si deixés reposar la testosterona i s’aturés un moment a llegir només el preàmbul de l’Estatut del territori que té la responsabilitat de governar, Mazón potser s’adonaria que la denominació que ell defensa de manera vehement, la de comunitat valenciana, és essencialment una convenció que té un valor més administratiu que no pas històric, però, és clar, això de País Valencià cou massa pel seu deix sospitosament pancatalanista. Tampoc no demanarem, però, rigor acadèmic a un PP, el del País Valencià, que pretén embriagar-se de les bases ideològiques del blaverisme de l’infaust Vicente González Lizondo, aquell corrent que amb el pretext de reivindicar un regionalisme de cartró pedra el que propugnava, en realitat, era un anticatalanisme abrandat. Perquè el PP actual és això, un partit tan acomplexat amb Catalunya que el porta a fer papers tan calamitosos com el de Mazón, el mateix que quan no arenga periodistes s’erigeix en el banderer d’una llengua, el valencià, que en realitat només parla en la intimitat. “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, podria dir també Fuster avui com a resum, en un altre assaig seu de piulada astutament profètica.