Opinió

El factor humà

Salve, August!

L’advocat Gil Matamala rep un homenatge merescut de juristes i companys en la defensa dels drets lingüístics

Per algú que és de mena reservada, amant de la discreció, és una mala passada tenir una presència corpòria que destaqui per sobre la resta i que difícilment deixi passar inadvertit. És el problema de tenir allò que se’n diu bona perxa. Si, a aquesta gràcia natural, s’hi afegeix un tarannà afable, una elegància en el tracte i una disposició a posar la perícia professional sempre a disposició de fer servei als altres, és del tot normal que aquest algú sigui centre d’atracció, punt d’interès i motiu de consideració per part dels altres.

Per això, dimecres al vespre, l’advocat August Gil Matamala va ser conduït –amb la complicitat de la seva esposa, Maribel– a un homenatge sorpresa organitzat per un grup d’amistats. Home de difícil repetició, llarg recorregut i humor intel·ligent –diu que apunta a la centena després d’haver arribat als 90 anys el 19 de setembre–, aquest gegant del dret va haver d’oblidar per un dia la seva tendència a viure de portes endins i sortir al balcó de l’amistat, que és també el de la felicitat i la gratitud.

El que ha fet gran i estimat Gil Matamala no és ni el físic ni el pas dels anys, sinó entendre el dret com una eina fonamental de defensa de la dignitat de les persones, posant l’essència de la condició humana en primer terme, els drets bàsics enfront dels abusos imperiosos, no de l’imperi de la llei, sinó de l’imperi del poder. En un país com aquest, i en un món com el de la justícia, tenir aquest tarannà implica inevitablement la defensa del dret a fer un ús normal del català davant dels tribunals. I, en aquest propòsit, s’hi van embarcar August Gil i un nombrós grup de juristes quan el 2003 van crear una associació per a la defensa dels drets lingüístics en la justícia. Després d’un llarg i intens recorregut, l’entitat fa temps que va entrar en la inactivitat però el propòsit que va portar a la seva creació és ben viu i també les amistats teixides a l’entorn de la feina feta. Per això es va organitzar el retrobament de dimecres amb motiu de celebrar amb Matamala la fita dels 90 anys –que ja en seran 100, però de moment en són 90– i de donar per bona una memòria de l’entitat abans de donar-la per definitivament liquidada.

Refet de la sorpresa i també reconfortat pel fet de retrobar tantes amistats, el jurista no va tenir cap més remei que assumir el paper de protagonista. I en el seu parlament l’August va donar una notícia, conseqüència lògica del fet d’haver deixat de ser un advocat col·legiat, condició que va perdre el 2007 i que només va recuperar temporalment el 2017 per poder visitar els presos polítics a la presó. El fet és que l’arxiu de Gil Matamala passarà a engruixir aviat el fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on podrà ser consultat. El jurista ha arribat a un acord amb l’administració, que es farà càrrec d’expedients i carpetes fruit d’anys d’exercici professional. “Perdoneu el meu to de final de trajecte”, va dir conscient del pas del temps, però també orgullós de la feina feta. I així ho va fer notar quan va tenir a les mans la memòria de l’associació de juristes: “Les coses passen però deixen.”

Des d’ara fins a la centena –“Aneu preparant el centenari”, va ironitzar–, Gil Matamala seguirà sent un exemple de discreció i també de compromís, de seguir deixant pòsit. Per això va brindar tothom: “Salut, August”, i es van alçar les copes. Salve!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.