De set en set
El 15-M ha mort
Si és que encara cuejava, l’esperit del 15-M ha mort definitivament aquesta setmana. La retirada d’Ada Colau de la política, la dimissió vergonyosa d’Errejón entre acusacions d’assetjament sexual i la publicació del baròmetre del CIS que certifica una patacada sense precedents de Sumar i Podem són, inevitablement, un certificat de defunció. L’explosió ciutadana del 2011 que va donar peu al moviment 15-M ho havia de capgirar tot, havia de ser un revulsiu polític a l’Estat, havia de posar fi al bipartidisme i havia de donar veu i poder a la gent que mai no n’havia tingut. I durant un temps ho va aconseguir; l’establishment va trontollar i l’esperit del 15-M va assaltar el cel de les institucions al crit de “Sí que es pot”. Però la realpolitik va acabar acomodant Pablo Iglesias a la vicepresidència del govern espanyol, va fer alcaldessa Ada Colau amb un pacte amb el PSC i els vots de Manuel Valls i va deixar les lluites obreristes i feministes al terreny del discurs i la bandera. La nova política aviat va reproduir els pitjors vicis de la vella.
Diu l’enquesta del CIS d’aquesta setmana que en un any i mig la formació de Yolanda Díaz, Sumar, ha perdut la meitat dels seus votants (del 12,3% dels vots del 2023 a una intenció de vot del 6,3% ara), i que a Podem ara només el votarien un residual 3,3% dels espanyols. I tot això en una enquesta feta abans que esclatés el cas Errejón. Dividit i enfrontat, captiu i desarmat, l’espai que es troba a l’esquerra del PSOE està en vies d’extinció. I això és una mala notícia, perquè vol dir menys pluralitat, més bipartidisme, més establishment i més frustració per a les classes populars que s’havien imbuït de l’esperit del 15-M. Descansi en pau.