Lletra petita
El poble salva el poble
“Els copets a l’esquena i les promeses, mentre els veïns treuen fang i llancen les seves pertinences a la brossa, són de mal pair quan la vida s’ha convertit en un esgarrifós malson
Les imatges parlen per si soles i són dantesques. Per la magnitud de la tragèdia, amb una quantitat de morts que fa feredat, i per la nefasta gestió d’una catàstrofe sense precedents. El pas de la dana pel País Valencià ha generat una situació de descontrol i de desemparament de les víctimes inexplicable en el que es mal anomena primer món. Gent sense aigua corrent ni llum, sense menjar, amb la casa inhabitable... i durant dies sense veure ni un sol efectiu d’emergències. Gent fent les seves necessitats en bosses. Entrant als supermercats, sentint-se quasi com delinqüents per poder aconseguir alguna cosa per alimentar els fills. Veïns cridant pel carrer els noms dels familiars dels quals no en tenen cap notícia. Netejant els baixos de casa seva, en una tasca titànica que més que tenir algun resultat efectiu apaivaga la sensació de no fer res. Portant ampolles d’aigua a la gent gran que no pot sortir de casa seva, en una cadena de solidaritat sense precedents. “El poc que hi ha ens ho hem de repartir entre tots”, diu una veïna entre llàgrimes, testimoniant que davant la tragèdia surt el millor de cada persona. I tot plegat, entre laments i la tristesa d’haver perdut un familiar, un amic, un veí. Inconcebible, inexplicable. Tant la manca de previsió com la de reacció posterior.
I com sol passar en aquest tipus de desastres, la desfilada política, d’uns i altres, es converteix en una broma pesada per als afectats. Els copets a l’esquena i les promeses d’ajuda mentre els veïns treuen fang i llancen totes les seves pertinences a la brossa és de molt mal pair quan la teva vida, en poques hores, s’ha convertit en un malson. La dana ho ha arrabassat tot i caldran mesos i anys per tornar a la normalitat. I mentrestant, en un exercici de solidaritat descomunal, ciutadans arribats d’arreu s’aboquen als carrers per donar un cop de mà. El poble salva el poble. I fins tot en aquesta circumstància, l’administració es veu superada. Ho podran retardar, però alguns hauran de respondre davant tants mals irreparables.
