Sense llengua no hi ha nació. Sense nació no hi ha país. Sense país no hi haurà mai estat. I sense estat la llengua patirà per sobreviure. Per això n’hi ha que van per la llengua. Perquè apagar la llengua dilueix la nació, esborra el país i fa avortar la gestació de l’estat. L’assimilació política implica el genocidi lingüístic, la banalització i folklorització cultural i la disgregació social. Tot, degudament amanit per l’ofec econòmic, via espoli material o fiscal. Un cercle virtuós contrastat amb el colonialisme clàssic europeu, i especialment amb el nostrat colonialisme castellà, diligentment aplicat als Països Catalans amb tan bons resultats al País Valencià i a les illes Balears. No en va el colonialisme castellà té una llarga experiència acumulada, amb una trajectòria de més de 500 anys, des de finals del segle XV, amb el que avui anomenem “països llatinoamericans”, per no dir-ne “territoris massacrats a cops d’espasa i de creu”, que no queda tan polit en els llibres d’història.

A Catalunya, l’estratègia no els ha acabat de funcionar, malgrat la insistència de segles, per diversos motius. Un de fonamental ha estat per la resiliència lingüística del català. La llengua catalana ha mostrat una capacitat de supervivència gairebé inaudita i, contra tot pronòstic, ha resistit embats de tota mena per mantenir-se viva gràcies a la tossuderia èpica dels seus parlants.

El català és la pedra angular de la consciència col·lectiva nacional. La clau de volta de la nostra identitat compartida. El pal de paller de la nació, i per tant del país, i per tant d’un hipotètic futur estat. La llengua és el punt de trobada després del desencís general del 2017 ençà. La llengua és l’espai comú de retrobament després del replegament per la frustració acumulada. És la llengua, una vegada més.

Arreu del país, grups autoorganitzats de persones, conscients d’aquesta importància crítica de la llengua, estan dinamitzant una sèrie d’actes que, sota el paraigua de la marca Correllengua, reivindiquen l’ús del català com a llengua de comunicació preferent en tots els actes de la vida quotidiana. A Reus, el dissabte 26 d’octubre, malgrat la pluja, més de 2.000 persones es van reunir a la plaça de la Llibertat per participar en el #CorrellenguaReus2024. L’esdeveniment va rebre el suport de més de 150 entitats de la ciutat i de tota la comunitat educativa, amb l’adhesió de totes les escoles públiques i concertades. De fet, el Correllengua de Reus va pivotar justament sobre les escoles, on es van organitzar un conjunt d’activitats amb alumnes de tots els cursos per treballar la conscienciació al voltant de la necessitat, i la urgència, de normalitzar l’ús del català entre els infants i adolescent, especialment fora de l’aula, al pati i en els àmbits de relació informal. El futur del català, i per tant, com dèiem, de la nació, del país i d’un hipotètic estat, requereix que el sistema educatiu assumeixi i es faci seu amb efectes pràctics el repte de posar la qüestió del català al centre del procés educatiu. Sí, és la llengua.