Aquest març Reus ha estat reconeguda pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats com a Ciutat de Ciència i Innovació, fet que li permet integrar-se a la Red Innpulso, una xarxa a escala estatal formada per 112 municipis, que promou la col·laboració i l’intercanvi d’experiències, metodologies i solucions tecnològiques en l’àmbit de la recerca i la innovació aplicades a les polítiques locals. Reus s’ha presentat amb una candidatura que inclou 69 projectes innovadors, amb una inversió propera als 80 milions d’euros, agrupats en tres àmbits: 1) Ciutadania, millora dels serveis públics i sostenibilitat mediambiental, 2) Organització, transformació digital i optimització de l’estructura interna de les entitats locals, i 3) Empresa, foment de l’activitat econòmica i empresarial.

Reus és l’única ciutat catalana de fora de la demarcació de Barcelona que ha rebut aquesta distinció, i per tant la primera del Camp de Tarragona. Aquest èxit, evident en clau municipal, no ha de servir només com a legítim acte de reivindicació local, sinó que ha de tenir un efecte revulsiu que vagi molt més enllà de la ciutat i esdevingui un nou catalitzador de sinergies en l’àmbit de la incipient àrea metropolitana del Camp. El reconeixement és nominal a la ciutat de Reus però les oportunitats que obre han de beneficiar el conjunt del territori.

Aquest ha de ser l’esperit metropolità del Camp, compartir projectes per enfortir la col·lectivitat a partir de les aportacions d’alt valor de cada municipi, cadascú amb la seva idiosincràsia i tradició, fent palanca sobre les seves fortaleses, sense necessitat de protagonismes excloents ni de competicions nominalistes absurdes. Sense por de diluir-se en el conjunt. Amb la generositat com a estendard i amb el benestar de la ciutadania com a propòsit fundacional.

És obvi que la idea metropolitana del Camp té unes motivacions i interessos polítics que van més enllà de les lògiques purament econòmiques i socials. Si no fos així l’àrea metropolitana seria una realitat fa anys. Tanmateix ara que sembla que s’està gestant seriosament la seva configuració, és el moment que els municipis posin els seus millors actius, això és, projectes, talent i recursos, al servei del benefici comú. No és ingenuïtat ni candidesa, és senzillament considerar les dinàmiques més eficients de creixement a partir de models col·laboratius que no impliquen ni fusions, ni absorcions, ni integracions, ni assimilacions, simplement cooperació.

Els reptes són ingents i transcendeixen les costures dels termes municipals. Parlem de mobilitat intel·ligent, gestió de l’aigua, eficiència energètica, optimització de l’espai públic, seguretat ciutadana, finançament europeu, demografia i migració, supervivència cultural i lingüística, competitivitat empresarial, equilibri territorial, gestió de residus, habitatge, turisme sostenible, petjada ecològica i descarbonització, salut, educació i serveis públics, per posar només uns exemples. Reus, ciutat de la ciència i la innovació, un nòdul més de la xarxa metropolitana, la nostra veu al món global.