Per quan plogui

Josep Maria Albet i Noya és el propietari del celler de Sant Pau d’Ordal que porta el seu nom (Albet i Noya). Ell va ser el llunàtic que, l’any 1978, va treure el primer vi ecològic de l’Estat espanyol al mercat. Sortia de la zona de confort en un moment en què tothom estava enganxat als tractaments químics i en què les collites es mesuraven només en quilos.

Al llarg de la seva trajectòria, Albet s’ha dedicat a escoltar la terra. I això que, entre vinyes –on tot és silenci–, pot semblar una ximpleria, és complicat i alhora encoratjador. Escoltar la terra és observar la forma i mida de les esquerdes quan la sequera absorbeix fins a l’última gota. Escoltar la terra és observar els fangs i llims que es formen quan plou i en funció d’on i com ve la pluja. Escoltar la terra és observar amb tots els sentits la brisa sobre els pàmpols, el vent del nord assecant el sòl o el garbí escalfant els vespres d’estiu o tardor. Escoltar la terra és observar els insectes que hi habiten per conèixer les seves motivacions. Escoltar la terra és observar els ceps a mesura que creixen per saber cap a on conduir-los. Escoltar la terra és possible, malgrat els silencis. I és pura poesia.

Amb més de 40 anys de dedicació, Josep Maria Albet ha fet totes aquestes coses, àmpliament. Diuen que l’experiència és un grau. I no sé si és un grau o no, però no conec ningú que vulgui renunciar-hi. Albet ha sortit de la zona de confort manta vegades. Ha estat president del Consell Regulador de la DO Penedès i va impulsar la producció ecològica com un objectiu que s’ha demostrat assolible per a molts productors. I, amb la seva experiència i la mirada llunàtica que el caracteritza, Josep Maria Albet, fa uns anys, va posar en marxa un projecte experimental de creació de varietats resistents. Resistents a què? Doncs al canvi climàtic (a la falta d’aigua, a les plagues, a la desertificació...).

En el procés d’observació, els pagesos fa anys que han arribat a la conclusió que el canvi climàtic no només és imparable, sinó que cada cop és més ràpid i violent: sequeres extremes, plagues, pluges torrencials, pedregades, vents desmesurats... Aquestes són algunes de les conseqüències d’un canvi que posa el sector primari en escac. Sense anar més lluny, el sector de la vinya i el vi ha passat una sequera infernal els últims tres anys. Mentrestant, i malgrat la sequera extrema, en un procés infinit d’observació, Josep Maria Albet ha anat anotant en una llibreta les coses que s’han de fer al celler. La llista porta per títol “Per quan plogui” i inclou tasques com repintar el remolc de les pedres, ajustar els coixinets de les rodes dels remolcs, escombrar i endreçar el magatzem, treure tres branquetes de la soca de cada xiprer jove replantat... En mig del silenci, i fruit de l’observació, Josep Maria Albet continua escoltant la terra i buscant en cada gota d’aigua que ha regat les vinyes aquesta setmana, una justícia poètica que arriba, malgrat tot.