Tradició o extinció?

Aquests dies comencem a rebre el bombardeig del Black Friday, el Cyber Monday, el Merry Christmas, el shopping i tants d’altres anglicismes. I, si hi afegim els youtubers i tiktokers que parlen i escriuen en castellà i/o anglès per arribar a més públic, la nostra genuïna llengua catalana està en perill. Davant l’homogeneïtzació o la imposició cultural, Catalunya està perdent la seva identitat (cultura, llengua i tradicions). Quan ens n’adonem, i serà més aviat que tard, els nostres fills i nets viuran en una reduïda Gàl·lia com l’Obèlix i l’Astèrix. I, talment com aquests personatges de còmic, haurem de lluitar contra l’invasor, no sé si amb una poció màgica preparada pel druida o sent plenament conscients que les tradicions són l’ànima d’un poble i que, si la perdem, ens perdem a nosaltres mateixos. Barcelona lluirà, a la plaça de Sant Jaume, una espectacular estrella de 20 puntes de 4 metres de longitud cadascuna i em pregunto: on és el pessebre? Ah, em diuen que el trobarem dintre de les institucions, amagadet! Les tradicions, manllevant paraules de diferents filòsofs, són una part fonamental de la xarxa de significats que les cultures teixeixen. Són sistemes simbòlics que permeten comprendre els rituals, valors i creences d’una societat, en el nostre cas la societat catalana. El pessebre té una clara denominació d’origen franciscà (Greccio, 1223) i els valors franciscans eren la humilitat, la fraternitat, la pau i una connexió profunda amb la natura i la vida senzilla. Qui no estaria d’acord amb aquests valors promoguts fa 800 anys? Cada regió ha adaptat el pessebre a la seva pròpia idiosincràsia, convertint-lo en una expressió cultural universal del Nadal. En un món tan accelerat en què les influències de fora arriben amb tanta força, els polítics promouen un excés de progressisme i correcció radical, prioritzant un discurs globalitzat que dilueix les particularitats culturals locals. Han de trobar l’equilibri que permeti abraçar la modernitat i la diversitat sense deixar de banda els elements que fan de Catalunya una terra única: la llengua, les tradicions i els valors que històricament l’han definit. I no adaptar-nos als estàndards internacionals que releguen les tradicions pròpies a un segon pla, presentant-les com a folklòriques o antiquades.