Ja hem begut oli!

El xef del restaurant Disfrutar, Eduard Xatruch, copropietari del que ara és el millor restaurant del món amb Mateu Casañas i Oriol Castro, és aquest any el padrí de la collita de l’oli extra verge de la DOP Siurana. Dies enrere, enmig d’un camp d’oliveres de Vila-seca (Tarragonès), el seu poble i el meu, compartíem esmorzar i tastàvem l’oli nou. El millor moment de l’any és aquest que ara vivim, el de la collita de l’oliva i la producció dels olis. Xatruch ho remarcava sense embuts: tenim el millor oli d’oliva del món. El més gustós i saborós. El que ens ha fet créixer en aquesta Mediterrània que té com a part de la seva cultura i paisatge. Em fa feliç el gest de Xatruch, l’honora, tothora que és el que s’espera de la gent d’aquest país, que és també d’agraïment als pagesos. Els processos d’elaboració s’han modernitzat, han canviat com un mitjó, i aquella estampa de les premses i els cofins, la pasta d’olives i l’oli rajant, és gairebé de museu, i la imatge més asèptica i higiènica aconsegueix uns olis ajustats a temperatura, equilibrats i amb totes les característiques organolèptiques, que en les premses antigues anaven perdent. A Catalunya tenim cinc denominacions d’origen protegides: Terres de l’Ebre-Montsià, Terra Alta, Siurana, Garrigues i Empordà. Els pagesos que hi treballen, a més de trobar-se amb una collita que ha minvat d’un 50%, passen d’una sequera extrema a una dana que encara ha fet més mal. Amb la seva feina eviten la desertització, l’abandonament dels camps, i mantenen el seu compromís amb l’alimentació i el territori.

La revolta pagesa que va ocupar les vies principals de Barcelona amb tractors, la plaça de Sant Jaume plena, les reunions amb l’anterior govern, els compromisos per rebaixar la burocràcia, per fixar regles de joc iguals per a tothom, i per mirar de facilitar el relleu generacional, deuen ser en la memòria de tothom. O hi haurien de ser. Llàstima que tot plegat sigui tan feble. Ja és ben bé que, si hem de beure oli, per respecte, que sigui del nostre.