L’opa, la pime i el crèdit

Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses per excel·lència. Però per créixer adequadament aquestes empreses han de tenir accés a un finançament amb condicions raonables. I el cert és que, després de l’anunci del BBVA de llançar una opa hostil a Banc Sabadell, la preocupació de milers de pimes catalanes s’ha disparat. Precisament un dels motius pels quals la Comisión Nacional de los Mercados i la Competencia (CNMC) ha decidit passar a la fase dos per seguir analitzant amb més profunditat l’opa, és perquè hi veu un risc de reducció de crèdit a les pimes i un empitjorament de les condicions comercials. En vista d’això, la patronal Pimec es persona en contra de l’opa del BBVA davant del banc català perquè “alerta que aquesta operació podria alterar significativament la competència en el sector bancari, amb repercussions directes sobre les condicions de finançament per a les empreses i amb conseqüències per a l’economia i per a la societat en conjunt”. L’Observatori de la Pime, elaborat per la mateixa patronal, estima que la fusió podria fer reduir una quantitat superior als 50.000 milions d’euros de préstecs. La patronal Foment del Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona també han mostrat la seva preocupació per l’opa hostil anunciada fa uns mesos. De fet, el banc presidit per Josep Oliu és un dels preferits per les empreses, especialment les pimes, a Catalunya.

Cal recordar que el sistema financer català ha rebut una sacsejada els darrers quinze anys. La crisi financera del 2008 va fer caure les caixes de Girona, Sabadell, Terrassa, Manlleu, Tarragona, Manresa, Laietana, Penedès i Catalunya. Totes aquestes fusions i adquisicions van comportar, de ben segur, una disminució de la competència i, per tant, lògicament, un encariment de les condicions del crèdit. A més, cal tenir present que un dels efectes de l’1-O va ser que CaixaBank i el Sabadell traslladessin les seves seus socials a València i Alacant, respectivament, malgrat que les seves seus operatives segueixen a Catalunya.

Davant de les reticències vers l’opa hostil denunciades per accionistes, patronals, sindicats, partits polítics catalans i el govern de l’Estat, el BBVA no s’arronsa. I per això posa en marxa una campanya publicitària amb la idea de convèncer els accionistes del Sabadell, que són els que hauran de votar l’operació en última instància, si la CNMC no atura abans l’operació. Mentrestant les opcions són diverses. Des que la CNMC negociï amb el banc espanyol les condicions fins a la seva aprovació o que el govern de coalició pressioni la comissió reguladora perquè elevi les contrapartides fins a fer descarrilar l’opa. Sigui com sigui, sembla que les condicions definitives no se sabran fins a la primavera. Els experts asseguren que com més llarg sigui el procés de fusió, menys possibilitats d’èxit hi haurà per al banc que presideix Carlos Torres, perquè suposaria un cost i una rendibilitat difícils d’assumir per l’entitat financera espanyola.

Per què des de Catalunya cal defensar que fracassi aquesta opa? Doncs per diversos motius. El primer és que el Principat és una de les zones europees amb més posició de domini d’unes poques entitats financeres. És a dir, la competència brillarà per la seva absència si l’opa tira endavant. Cal tenir present que el sector financer català ha passat d’un panorama format per una desena de caixes a pràcticament no tenir-ne cap, si considerem que CaixaBank actua de fet com un banc. A més, si fructifica l’opa, CaixaBank i la nova entitat resultant controlarien el 73,7% de les oficines bancàries. Tanmateix, tot i no disposar d’una informació objectiva, la percepció és que si desapareix Banc Sabadell els seus clients i els nous que vulguin formar-ne part sota un altre nom comercial, a la pràctica, perdran el dret a ser atesos correctament en català. No n’hi ha prou fent una campanya publicitària pels mitjans amb un idioma determinat si a les oficines la realitat és que la dinàmica administrativa i la major part del personal estaran abraçats al paraigua de BBVA, que actua a tot l’Estat amb directrius molt genèriques. I un altre punt a tenir en compte és l’aspecte laboral. L’opa hostil del banc espanyol podria implicar la pèrdua de més de 10.500 llocs de feina a Catalunya.

Davant d’aquest panorama només queda que l’empresariat, els agents socials i econòmics, institucions i partits polítics donin suport a un banc històric català per seguir mantenint la pluralitat de l’oferta financera de casa nostra.