La Unió Europea entre els EUA i els Brics

El món és més incert que fa uns anys, amb les guer­res d’Ucraïna i Gaza i altres con­flic­tes, amb el canvi climàtic sense solució a curt ter­mini i amb desi­gual­tats en l’eco­no­mia. La Unió Euro­pea acaba d’estre­nar el govern amb una Comissió de con­sens i amb suport just del Par­la­ment, i té al davant enca­rar-se als rep­tes des­crits i tro­bar el seu espai, el nos­tre, entre els EUA, que estre­nen nova admi­nis­tració amb pro­pos­tes inqui­e­tants, i els Brics, ente­sos com la Xina, l’Índia, Sud-àfrica, el Bra­sil, Rússia i altres que, amb el 35% del PIB mun­dial i el 45 de la població, recla­men el seu lloc al món. Així les coses, per fer front a aquesta rea­li­tat, a la UE li convé més cohesió interna, anar units els 27 estats, fet que no passa si ens ate­nem a les pro­pos­tes d’Hon­gria o Itàlia, gover­na­des per l’extrema dreta. D’altra banda, tot i ser una potència econòmica amb prop del 20% de l’eco­no­mia mun­dial, ens convé fer creïble el con­cepte d’auto­no­mia estratègica, poten­ci­ant la indústria amb la fina­li­tat de ser auto­su­fi­ci­ents en pro­duc­tes bàsics, per la via­bi­li­tat de les empre­ses i que puguin ser més com­pe­ti­ti­ves com demana Draghi en el seu informe, i el benes­tar de la ciu­ta­da­nia, amb pro­ducció a casa nos­tra de xips i medi­ca­ments. Cal també ges­ti­o­nar l’eco­no­mia, espe­ci­al­ment la deri­vada de les noves tec­no­lo­gies i de la intel·ligència arti­fi­cial, en soli­da­ri­tat amb la fina­li­tat d’acon­se­guir una soci­e­tat cohe­si­o­nada. També s’aposta per poten­ciar la defensa euro­pea, amb l’acord en el marc de l’OTAN d’arri­bar al 2% del PIB en defensa; a més, segons alguns ana­lis­tes, depe­nent de l’evo­lució de la geo­política mun­dial, es podria incre­men­tar la inversió en defensa en 340.000 mili­ons de dòlars anu­als, fins a arri­bar a 700.000 mili­ons. I sense obli­dar de llui­tar per dei­xar un món habi­ta­ble als nos­tres fills i nets, amb acords millors que el de la COP29 que va aca­bar amb l’apor­tació de 300.000 mili­ons de dòlars anu­als als països en desen­vo­lu­pa­ment, molt per sota de les pre­vi­si­ons ini­ci­als. Així, davant la rea­li­tat que ens envolta, la UE faria ve d’incre­men­tar la cohesió interna i apos­tar per una eco­no­mia inte­gra­dora i una defensa que garan­teixi la lli­ber­tat i la segu­re­tat de la ciu­ta­da­nia.