Què en farem, d’‘El meu avi’?

La investigació periodística que ha posat a la palestra José Luis Ortega Monasterio (1918-2004), compositor d’El meu avi, com a presumpte implicat en una xarxa de tràfic i explotació sexual d’adults i de menors, entre finals dels anys setanta i principis dels noranta, ha sacsejat, de retruc, el panorama dels grups d’havaneres i cançó de taverna. El meu avi, l’havanera que, ja fa dècades, tanca quasi totes les cantades, conjuntament amb La bella Lola, es pot convertir en un instrument de càstig moral pòstum per les presumptes malifetes del seu compositor en altres temps (presumptes perquè, malgrat que estic convençuda que la investigació ha estat molt acurada, no tothom dona crèdit encara a les informacions aparegudes). És probable que la majoria de grups d’havaneres retirin El meu avi del seu repertori durant un temps (o per sempre), alguns per principis i ple convenciment, altres per no dur la contrària a la resta, malgrat que hi ha qui defensa que cal diferenciar entre la vida de l’autor i la seva obra. I, per aquesta última raó, sempre hi haurà qui continuarà cantant-la, perquè, mal ens pesi en les circumstàncies actuals, és un símbol popular de les cantades (potser és l’única havanera que gairebé tothom se sap, de dalt a baix, per la rellevància que se li ha donat al llarg del temps). No sabem si altres peces conegudes de l’autor, com El canó de Palamós o La balada d’en Lucas, també seran retirades dels programes. És probable que el món de l’havanera intenti trobar una posició comuna, tot i que hi hagi disparitat d’opinions sobre què s’ha de fer. El paper que els toca fer ara a aquests grups és de mal afrontar. La situació els ha posat en un compromís: d’una banda, condemnen els fets i els qualifiquen de barbaritat, però, de l’altra, molts tenen dubtes sobre si cal deixar de cantar una cançó tan significativa entre els seguidors del gènere. Alguns dels grups de més renom en el sector ja han anunciat que substituiran la peça per Mariner de terra endins, una havanera molt reconeguda del compositor palafrugellenc Josep Bastons (1927-2023), amb lletra de Narcisa Oliver (1948-1995). Bé, enlloc està escrit que El meu avi hagi de tancar totes les cantades eternament, de manera que, davant del dubte, potser cal fer el canvi i ja es veurà si l’accepta el públic.