Opinió

Keep calm

Digne d’encomi

En aquest mateix diari, el 16 de setem­bre de 1992, un breu indi­cava: “Avui s’inau­gura, a dos quarts d’onze de la nit, el cicle de tea­tre de petit for­mat Tem­po­rada Alta.” L’any següent s’anun­ci­ava la segona edició del fes­ti­val, “que ofe­rirà sis espec­ta­cles, un més que l’edició pas­sada”. I Quim Masó, una de les tres per­so­nes que van fer pos­si­ble aquell invent humil, hi afe­gia: “Hi ha la pos­si­bi­li­tat que Tem­po­rada Alta es pugui con­ver­tir en un fes­ti­val de tea­tre.” Parlo d’humi­li­tat i d’invent, perquè aquesta va ser una cre­ació de l’inci­pi­ent empresa Bitò, del no-res, i perquè, en aquell moment, fa més de trenta anys, la ini­ci­a­tiva era dis­creta i sen­zi­lla. Ja ales­ho­res, tan­ma­teix, en aque­lla hipòtesi ini­cial, hi niava la volun­tat d’esde­ve­nir con­seqüència, és a dir, de con­ver­tir el petit for­mat en una gran aven­tura escènica. Els trets fona­men­tals del que, amb els anys, havia de ser un dels fes­ti­vals més impor­tants d’Europa, ja eren en el dibuix pri­mi­geni, a penes un cro­quis esbos­sat entre amics: suport al país, ober­tura al món, peda­go­gia entre les noves gene­ra­ci­ons. Al cos­tat de Masó, Sal­va­dor Sunyer i Josep Domènech, que són els que, després de la mort del pri­mer, van ento­mar el repte de viure del tea­tre i de fer-lo viure a una ciu­ta­da­nia que no sabia encara que Tem­po­rada Alta seria una part essen­cial de la seva vida.

Escric això en el comiat de Sunyer com a direc­tor del fes­ti­val. Domènech, en el ves­sant de la pro­ducció i la pro­gra­mació, també ha ini­ciat una certa cerimònia de comiat. A mit­ges, perquè ambdós con­ti­nu­a­ran al peu del canó, des de la talaia d’unes altres res­pon­sa­bi­li­tats. Vist en la pers­pec­tiva del temps, la seva con­tri­bució a la soli­desa cul­tu­ral de la nos­tra soci­e­tat és digne d’encomi, però no pas des de la lloança pro­to­col·lària, sinó a par­tir de la con­vicció de tenir amb ells un deute que mai no podrem pagar. Ens han fet més savis, és a dir, més cons­ci­ents. Amb més neguits, és a dir, més feliços.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia