Una porta massa tancada
Fa pocs dies la Coordinadora d’ONG Solidàries presentava la diagnosi El padró, una porta als drets?, que feia una foto fixa de l’accés a l’empadronament a les comarques gironines. El padró municipal hauria de ser l’eina bàsica per garantir l’accés als drets fonamentals de la ciutadania, i els ajuntaments, els primers interessats a garantir els drets del seus veïns i veïnes. Haurien de veure el padró, doncs, com un mitjà per millorar la convivència als seus municipis, i no com una arma per destriar qui viu i qui no, als pobles i ciutats de casa nostra. Malauradament, i segons l’informe, a les comarques gironines l’empadronament s’ha convertit en una de les barreres més dures per a les persones migrades, que perpetua la seva exclusió social i dificulta la seva integració. I lluny de ser anecdòtic, parlem d’un problema estructural. L’estudi de la coordinadora posa de manifest que el 52% dels municipis consideren que l’accés al padró és avui més complicat que fa uns anys. Una tendència que contradiu de ple el marc legal que obliga els ajuntaments a empadronar totes les persones que resideixen als seus municipis, independentment del cognom, el color de pell, la ideologia o les creences religioses: tothom! Com ja vam veure a Barcelona, la pressió social pot ser mala consellera i les restriccions al domicili fictici o l’exigència de mil i un documents, que la llei no exigeix, són pràctiques “creatives” d’alguns ajuntaments per escapolir-se dels seus deures envers la ciutadania. Aquesta obstaculització al procés d’empadronament, podem dir-ho alt i clar, afavoreix l’explotació laboral, agreuja la inseguretat residencial, fomenta el relloguer abusiu, la proliferació d’infrahabitatges i fins i tot pràctiques il·legals com el cobrament per facilitar una adreça on empadronar-se. Però és que també generen un impacte profund en la salut mental de les persones afectades, que poden desenvolupar estrès crònic, ansietat i, fins i tot, depressió.
L’accés al padró no és només un tràmit administratiu. És el primer pas cap a la igualtat de drets i cap a una vida digna. Cal que les administracions locals compleixin amb la seva obligació legal i moral, i obrin la porta cap als drets i la dignitat.
