Lletra petita
Els fàstics de Feijóo
Feijóo continua amb la seva deriva d’intentar trobar un perfil propi que, per fi, l’acabi catapultant a la presidència del govern espanyol. I, en aquesta recerca intrínseca per intentar aclarir què vol ser quan es faci gran, es dedica a fer tastets variats. Ara una mica d’ultradreta, ara una mica d’independentisme. Se’n fa un tip quan li interessa però immediatament després li venen tots els fàstics. Ho va fer primer amb Vox, cedint en totes aquelles comunitats autònomes en què els ultradretans els oferien el pacte del dimoni o bé aferrant-se a la pinça conservadora al Congrés contra el govern de Pedro Sánchez. Poc després la dinàmica ha estat desmarcar-se’n fins allà on ha pogut en comprovar que decantar-se per l’extrema dreta li tancava la resta de les portes. Quan li ha vingut de gust, també, no li ha importat pactar a l’uníson amb els independentistes de Junts. Però de seguida també li han vingut arcades i s’ha afanyat a dir que voldria veure Puigdemont a la presó. I, així, Feijóo va navegant per la legislatura enmig d’aquests dubtes electoralistes, buscant aliats aquí i allà però sense acabar de trobar company de viatge. De moment l’aposta és intentar posar el dit a la ferida de la suposada corrupció dels socialistes, amb una amnèsia premeditada del passat del partit popular. L’objectiu és no deixar morir el cas Koldo, ni el del fiscal general de l’Estat, ni el que afecta la dona del president espanyol, intentant empastifar tant com pot, que allà queden els dubtes, siguin veritat o mentida.
Feijóo encara no sap què vol ser de gran, esperant que el pas dels dies li proporcioni un regal inesperat. Feijóo creu en els Reis i de ben segur ja té la carta de desitjos. La cosa és si acabarà amb una cabassada de carbó o bé es desempallega de les manies i acaba sucumbint al dimoni. I, com que el dimoni cada vegada fa menys por –ja veuen com es van capgirant les tornes a Europa i a la resta del món–, no els estranyi que, al gallec, li acabin passant els fàstics i decideixi afartar-se de conservadorisme extrem. I fins i tot farà un rotet!