Fronteres africanes, 1
En les més freqüentades hi ha/havia (parlo de dècades enrere) uns personatges decisius: joves, esmolats que diu J. Pla, i dedicats a aplanar-vos el tràmit burocràtic per una modesta mordida; aspirants, doncs i sense saber-ho, a parella d’Ayuso: eren humils conseguidores, avui tan populars en el Madrid político-econòmic. Per no anar més lluny, quedem-nos amb les duanes de Melilla, Tànger i, sobretot, la de Ceuta dels mesos de més afluència de passants: els turistes de l’època que majorment es viatjava en vehicles –Royal Air Maroc, l’única línia de llavors, tenia uns preus altíssims–; i els emigrants marroquins a Europa que anaven a passar el mes de vacances a casa i que vèiem baixar Espanya avall: tota la família embotida en uns utilitaris amb la baca curulla d’objectes tapats amb un gran tendal blau. La duana marroquina de Bab Sebta, a peu de Mediterrani, consistia en dues vies –entrada i sortida– separades per l’edifici administratiu on l’aspirant a entrar al país alauita havia de presentar els papiers. Per entrar, durant tot el dia es produïen dues fileres de cotxes atapeïdes i que gairebé no es movien. Els aspirants a passar, tips d’esperar, baixaven del vehicle i contemplaven impotents l’escena sense saber què fer. El soroll i el fum dels motors, el sol inclement de juliol i agost, l’aiguabarreig dels que, desolats, cercaven on orinar i on poder comprar una ampolla de Sidi Ali, augmentava el desconcert. Transcorrien les hores i, per a molts, atònits, res de res; hi havia vist un alemany alt i gros plorant com una magdalena. De tant en tant, incomprensiblement per a la majoria, un cotxe sortia de les files i passava endavant. Eren els que havien contactat amb algun d’aquells xicots del principi, els havien donat els passaports, la carte grise i... alguns bitllets; el jove desapareixia una estona i, quan tornava, aquell vehicle avançava cap a la barrera; tot el procés s’havia fet amb absoluta discreció. Mentre conduíem cap a Fnideq per dinar o sopar, era el moment d’explicar als encuriosits acompanyants que allò que acabaven de viure, juntament amb les madrasses, la neu del Toubkal, les llagostes del port d’Essaouira, Djemà-el-Fna, Aït-Ben-Haddou, la medina de Fès..., també formava part del viatge.