Opinió

Lletra petita

Carta als Reis d’Orient

“L’independentisme continua com una gallina sense cap, intentant refer-se de la desfeta, amb les bases sòlides però sense un GPS que marqui com arribar a port

Estimats Reis d’Orient: hem tancat un 2024 difícil de definir i amb molts fronts per resoldre. Els lloguers continuen enfilant-se pels núvols, els sous no atrapen la inflació, l’independentisme manté els peus a terra però té el cap als núvols, la guerra s’estén pel món com una taca d’oli, la ultradreta enforteix les arrels... I, encara que hem de celebrar tot allò de bo que tenim, no seria sobrer que, en la passada que fareu aquesta nit per omplir les cases de regals i il·lusió, també ens deixéssiu una mica d’empenta i determinació per encarar un 2025 que, malgrat que porta poc trajecte, gens ha canviat respecte de l’any passat.

Les prioritats s’acumulen. Els afectats per la dana al País Valencià que, dos mesos després, continuen encara amb molts carrers i cases empantanegats, amb un govern que no abasta el grau de competència mínim per fer front a tal tragèdia i que, amb el pas del temps i la desaparició del focus mediàtic, se senten més sols que mai. Envieu-los fortalesa i un xic de sort. Més enllà, el món mira amb incertesa cap als Estats Units, que aviat tindrà un parell de llunàtics milionaris tripulant la nau i que, amb cada decisió, podran fer trontollar l’estabilitat mundial. Desitjar que tinguin encerts és demanar massa, fins i tot per a vosaltres, que sou màgics. Més a prop, l’independentisme continua com una gallina sense cap, intentant refer-se de la desfeta, amb les bases sòlides però sense un GPS que marqui com arribar a port. Volem saber on anem, i el camí ja el farem. Mentrestant, el socialisme català fa de la pura gestió una virtut i del perfil baix una estratègia per evitar les estridències. Porteu-los una sacada de fets, sobretot de competències, que de promeses ja n’hem anat sobrats el 2024. Al país veí, Pedro Sánchez va gastant vides però es desconeix quantes li’n queden a la recambra. Tampoc sabria dir-vos si és bo que li porteu un cartutx nou. I per a tota la resta, allò de salut, amor i, per què no?, també un xic de diners. Que el cost de la vida s’ha enfilat pels núvols i no ens dona ni per a carbó!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia