L’any rodó

Si puc escollir carril en una piscina semibuida, amb el socorrista vigilant l’imperi del clor i del silenci aquós, sempre em submergeixo en el 5. Són els números centrals, els que ocupen els medallistes per evitar les turbulències de les braçades i els peus dels nedadors dels laterals guaitant en visió perifèrica els competidors. Si nedo al carril 5, però, quan no està ocupat per federats, medallistes veterans o futurs olímpics, és pel gaudi de sentir-me una campiona sense marca per pujar al podi i perquè tinc predilecció pel 5. Vaig néixer un dia del mes que sumat dona 5 en un any que acaba en 5 i, per tant, l’aniversari d’aquest 2025, un any quadrat segons els matemàtics, serà rodó, el més rodó de tots i el que marca la meitat de tot. El 5 me’l van destinar l’atzar, l’auguri, el fat, els déus, la biologia, però l’he escollit amb consciència quan en un joc em fan triar un número o compto fins a 5 abans de respondre, trucar a la porta o començar el que ha de canviar alguna cosa. Són els 5 segons que deixem que guanyi la por, la incertesa, però també els 5 segons necessaris per agafar impuls. Aturats en un semàfor o en una retenció, si a la matrícula del cotxe de davant hi ha el 5 repetit, fent cadena, el verd pampalluguejarà ràpid i la cua es desfarà amb la mateixa celeritat que s’ha format i el dia, que ha aixecat la persiana amb un gris de fàbrica, deixarà entrellucar el sol d’hivern bonhomiós. L’important del 5, però, és que és avui, és l’ara, és el carril de la piscina on soc la reina. Perquè demà ja serà un altre dia.