Al-Qaida continua sent una amenaça
Tan sols dues setmanes ha trigat Al-Qaida a donar la benvinguda a Barack Obama com a nou president electe dels Estats Units. Ayman Al Zawahiri l’ha qualificat d’”esclau negre que serveix als blancs”. El lloctinent d’Ossama bin Laden li ha retret que hagi traït les seves “arrels islàmiques” en oferir suport a Israel. També li ha criticat que amagui el seu segon nom, Hussein, i que vulgui seguir la mateixa línia de George Bush en política exterior: “Els Estats Units, invasors i criminals, continuen sent els mateixos, i hem d’atacar-los perquè només els neutralitzarem amb el sacrifici dels nostres fills, els mujahidins”.
Les paraules d’Al Zawahiri cal entendre-les no només com una amenaça contra els Estats Units, sinó en clau de continuïtat d’un missatge que ja van fer servir primer contra Bill Clinton i, després, contra George Bush. Això demostra que el motor de les accions d’Al-Qaida és l’odi a Occident, als valors de la democràcia i la llibertat. El fenomen Bin Laden no va sorgir de la guerra a l’Iraq, i això no ho podem oblidar. Especialment perquè la injusta guerra iniciada per Bush contra el règim de Saddam Hussein i l’ocupació iraquiana han fet perdre el nord de part de la intel·lectualitat occidental, que havia arribat a convertir els botxins d’Al-Qaida en víctimes de la injusta colonització angloamericana de l’Iraq.
Amb la desaparició de Bush de l’escena política i la nova priorització de la guerra a l’Afganistan per part de Washington, tornem a tenir una fotografia clara de què està passant. Al-Qaida és un grup terrorista d’arrel religiosa que, dins del seu fanatisme, només té un objecttiu: lluitar contra tot allò que no sigui musulmà o, fins i tot, contra allò que dintre de l’Islam no segueixi la lectura més radical, violenta i primitiva de l’Al Corà. No és un moviment anti-Bush, ni pro-palestí, ni defensor dels països més pobres injustament explotats. No. Al-Qaida és una xarxa de fanàtics religiosos que s’escandalitzen davant la llibertat. Si les eleccions nord-americanes les hagués guanyat John McCain, l’amenaça d’Al-Qaida l’hauríem donat per segura. Amb Barack Obama, el missatge d’Al Zawahiri potser ha descol·locat a algú, però ens situa, novament, davant la realitat.
